Publicitat
Publicitat

ART

Catalunya participarà a la 54a edició de la Biennal de Venècia, la cita per excel·lència del món de l'art

La Biennal encén Venècia

La 54a edició de la Biennal de Venècia convertirà la ciutat en la capital mundial de l'art contemporani. Catalunya hi participa per segon cop entre 89 comunitats més. Dissabte obre les portes al públic.

És la comunitat artística una nació? Quantes nacions portes a dins? On et sents com a casa? Quina llengua parlarà el futur? Si l'art fos un estat, què diria la seva Constitució? Bice Curiger, directora de la 54a edició de la Biennal de Venècia i comissària d' ILLUMInazioni ( Il·luminacions ), l'exposició central de la mostra, ha fet aquestes cinc preguntes a tots els artistes que, a partir de dissabte, participen a la 54a edició de la Biennal de Venècia. Aquesta historiadora de l'art i crítica suïssa ha girat al seu favor la distribució dels països participants per pavellons nacionals als Giardini, sovint considerada anacrònica, i l'ha utilitzat per posar en relleu les "il·luminacions" que es donen en contemplar una obra d'art, i com en el món global s'estenen i superen les fronteres dels països. La vella Biennal, inaugurada el 1895, ha vist passar guerres, dictadures i crisis, però segueix ben viva. Està considerada la cita per excel·lència del món de l'art i té ben afinat el poder de prendre el pols a la creació contemporània internacional.

A més dels 83 artistes que participaran a ILLUMInazioni , la Biennal enguany comptarà amb la representació nacional de 89 comunitats -dotze més que el 2009, una xifra rècord- i amb 37 esdeveniments artístics paral·lels organitzats tant per institucions italianes com internacionals. Tothom hi vol ser. Ningú no vol deixar de tenir, fins al 27 de novembre, una finestra oberta al món a través de l'art. Andorra, la República Popular de Bangla Desh, l'Índia, l'Iraq, el Regne de l'Aràbia Saudita, Sud-àfrica i Zimbàbue hi participen per primera vegada. I per acabar de reblar el clau, Curiger ha inclòs en la seva selecció obres de Tintoretto, el gran mestre de la pintura veneciana.

Entre els esdeveniments més destacats que obriran les portes durant la Biennal hi ha una nova entrega de la col·lecció d'art del magnat del luxe François Pinault al Palazzo Grassi i l'exposició Tra (A punt d'esdevenir-se ) que explorarà al Palazzo Fortuny les relacions entre el lloc, la història, el llegat cultural i el saber universal. Entre els comissaris hi ha la catalana Rosa Martínez.

Un salt exponencial

Venècia també és el motiu de la peça de Mabel Palacín, la videoartista representant del pavelló català. A diferència de La comunitat inconfessable , l'exposició amb què Catalunya va debutar el 2009, enguany David G. Torres, el comissari, ha treballat amb un sol artista. David Bestué, la meitat del duet d'artistes Bestué i Vives i membre del jurat que va seleccionar aquest projecte, assegura que la participació a l'exposició central de la Biennal (ell hi va exposar el 2009) és un salt exponencial per a qualsevol artista: "Va suposar una cura d'humilitat, ja que et trobes entre molts artistes més, i alhora és una oportunitat de donar-te a conèixer a l'estranger".