Biblioteques amb pedigrí i sense un euro
Ningú no s'escapa de la crisi. Tampoc les biblioteques, incloses les més emblemàtiques i veteranes del país. A la Biblioteca de Catalunya s'estan quedant a les quatre pedretes: quan algú es jubila no el supleixen, els interins aviat aniran al carrer i etcètera. Si Mascarell i companyia no canvien els plans, el centre bibliogràfic més important que tenim aviat només podrà obrir la porta al matí i tancar-la de nit, però ni catalogarà ni digitalitzarà ni restaurarà ni res; i servirà els llibres amb comptagotes.
L'extensió de la lectura és una conquesta democràtica que arrenca amb la Revolució Francesa i que va quallar entre nosaltres a partir de la segona meitat del segle XIX amb l'escolarització, la premsa, el llibre d'abast popular i l'aparició de biblioteques, primer d'iniciativa privada -les impulsaven ateneus, parròquies, grups polítics, mecenes i centres de lleure i cultura- i després pública. En les darreres dècades, s'ha fet un esforç notable de posada al dia i extensió del parc bibliotecari, una empenta que ara pot quedar mig estroncada. Seria una llàstima.
El compromís dels pioners que fa més d'un segle van creure en la necessitat de posar el llibre a l'abast del gran públic, suplint el que no feia un Estat llunyà i ineficaç, ha permès que avui tinguem a Catalunya un sextet de centres patrimonials de remarcable singularitat: a més de l'esmentada Biblioteca de Catalunya, l'Arús, la Biblioteca-Museu Balaguer, la de l'Ateneu Barcelonès, la del Centre de Lectura de Reus i la del Centre Excursionista de Catalunya.
Com que estem en aquesta delicada conjuntura de vaques magres, totes sis s'han unit per publicar el llibre Llum entre ombres, un recorregut il·lustrat per la història dels seus orígens, coordinat per Montserrat Comas i Víctor Oliva. S'ha fet en ocasió del centenari de la mort de Joan Oliva, ànima de la biblioteca Balaguer i impressor exquisit que es declarava guillat per la passió bibliòfila: "Dispense tanto desorden y barullo en mi carta; pero V. ya sabe que esto no lo puedo remediar, pues me lo da la chifladura que cada día se apodera más y más de mí", escrivia al seu mentor.
Necessitaríem avui més sonats d'aquesta mena. I no parlo exactament d'escriptors o lectors, sinó bojos pel llibre, per col·leccionar-lo, classificar-lo, exposar-lo, mimar-lo. Parlo, esclar, de bibliotecaris i bibliotecàries, els professionals que tenen cura d'un dels grans tresors de la humanitat: l'immens llegat de la cultura escrita originada el 3500 aC a Mesopotàmia. Sí, ens cal això... i alguns euros més, sisplau.
