Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Barenboim triomfa amb un Bruckner d'alt voltatge

Mozart i Bruckner formen una combinació perfecta, a mida per al talent, la personalitat i el carisma de Daniel Barenboim. Hi havia gran expectació al Palau, ple d'un públic disposat a pagar la butaca de platea a 175 euros per veure en acció el gran pianista i director argentí. Ha de ser veritat: en temps de crisi, el luxe viu el seu millor moment. Barenboim irradia energia, optimisme i entusiasme. Viu la música amb esbalaïdora naturalitat i en les seves interpretacions tot flueix amb admirable senzillesa. Va obrir amb el Concert per a piano i orquestra núm. 26, en re major, K.537, i va ser un plaer veure'l tocar i dirigir, des del piano -com devia de fer Mozart a Viena- una Staatskapelle Berlin que respira la música en absoluta sintonia amb el seu director titular. Malgrat alguns desajustos, va ser un Mozart vital i ple de sucoses reminiscències operístiques. Després dels aplaudiments, Barenboim va regalar un moment màgic, una versió de l' Impromptu núm. 3, D935, de Schubert, d'increïble bellesa i alè poètic.

Les virtuts, i també les limitacions de la plantilla, es van amplificar a la segona part, consagrada a la més wagneriana de les simfonies de Bruckner, la Tercera, en re menor : so orquestral dens, poderós i brillant, sense la perfecció només a l'abast de formacions de més nivell i virtuosisme, com la Filharmònica de Berlín, o la de Viena, però amb envejable calidesa en el fraseig. Una versió d'atmosferes, matisos i dinàmiques sàviament calibrades per Barenboim, que va reafirmar la seva condició de màxim intèrpret brucknerià. Gran concert i el principal triomf del cicle Palau 100 aquesta temporada.