ARQUITECTURA
Cultura 26/09/2011

La Barcelona d'Enric Sagnier

La mostra La ciutat de Sagnier. Modernista, eclèctica i monumental torna a posar en relleu el llegat d'Enric Sagnier, un dels arquitectes que més va contribuir a forjar la imatge de la ciutat de Barcelona.

Antoni Ribas Tur
3 min

Barcelona.La fortuna històrica de l'arquitecte Enric Sagnier (Barcelona, 1858-1931) és ben paradoxal. Malgrat que els seus edificis ocupen algunes de les cantonades més cèntriques de l'Eixample i que va ser l'autor d'obres tan emblemàtiques com el Palau de Justícia, el temple del Sagrat Cor del Tibidabo i la Nova Duana, el seu llegat, compost per més de 450 projectes, és força desconegut per al gran públic.

L'exposició organitzada per CaixaForum La ciutat de Sagnier. Modernista, eclèctica i monumental hi vol posar remei. Mitjançant audiovisuals, fotografies d'època i material documental, els comissaris Julià Guillamon i Santi Barjau proposen un extens repàs a la trajectòria de l'arquitecte i al context històric i social que va fer possible els seus edificis. La llista de projectes que se li poden atribuir no està tancada: l'arxiu de Sagnier no s'ha conservat i Santi Barjau afirma que "gairebé cada dia" en localitza nous projectes. Segons el comissari, prop d'un 20% del volum d'obres de Sagnier han desaparegut.

L'arquitecte de la burgesia

Fill de dues famílies barcelonines benestants, els Sagnier i els Villavecchia, la seva obra té com a escenari la Barcelona burgesa i cosmopolita del tombant de segle. Va ser l'arquitecte preferit de les grans nissagues de la ciutat, per a les quals va construir edificis de tipologies molt diverses. Julià Guillamon resumeix la diversitat dels seus projectes fent un tomb per la vida dels seus clients: "Per a aquestes famílies, Sagnier va dissenyar xalets per estiuejar, cases de pisos per cobrar-ne els lloguers, bancs -Sagnier va treballar per a la Caixa- per guardar-hi els diners, cases barates perquè aquestes famílies feien obra social, escoles religioses per educar els fills, esglésies per casar-los i panteons per enterrar-se". Antonio Sagnier, nét de l'arquitecte, recorda una altra anècdota sucosa: els Milà van demanar dos pressupostos per construir el solar on hi ha la Pedrera, un a Sagnier i un a Gaudí. Aquest últim es va emportar l'encàrrec perquè el seu pressupost era més barat que el de Sagnier.

Els seus edificis mantenen avui aquesta aura de sofisticació, fins i tot al cinema. Els personatges de Vicky Cristina Barcelona (Woody Allen, 2008), viuen a la casa que va projectar per a Manuel Doncel al Putxet. Però de la mateixa manera que la consideració de les obres de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch ha variat en les últimes dècades, el nom de Sagnier va caure de la llista dels quatre arquitectes modernistes més importants en què tradicionalment se l'havia inclòs. Una de les raons de l'oblit es pot trobar en el seu eclecticisme. Sagnier va estar atent al que es feia a Europa en aquell temps i a les innovacions tecnològiques, i quan va morir, a la necrològica que va escriure un dels seus col·laboradors, Pere Benavente, va voler destacar que la seva arquitectura va entroncar amb la racionalista dels anys trenta.

La història recent de Barcelona es pot resseguir a través d'obres de Sagnier. L'Hotel Colón, a la cantonada de passeig de Gràcia amb la plaça de Catalunya, va albergar l'American Bar, que va ser un punt de trobada d'intel·lectuals, artistes i periodistes. Va ser requisat a la Guerra Civil, va esdevenir la seu del PSUC i va ser enderrocat el 1942. El Club Marítim, conegut com l'ampolla de Calisay , va acollir les festes més distingides i, en el cas del temple del Tibidabo, els prínceps de Mònaco el van visitar als seixanta.

stats