Gabriel García Márquez va viure a Barcelona entre el 1967 i el 1975. Al número 6 del carrer Caponata, a Sarrià, hi va escriure la novel·la El otoño del patriarca (Mondadori). A Caponata s'hi va establir més tard un altre premi Nobel, Mario Vargas Llosa. Malgrat que pocs carrers de Barcelona han tingut aquest honor, no hi ha cap placa commemorativa que recordi el seu pas. L'edifici on va viure Gabo passa desapercebut: és un bloc de pisos més per a famílies benestants al cor de Sarrià, amb jardinet a l'entrada i àmplies terrasses. Quan l'escriptor colombià s'hi va mudar, era un apartament nou de trinca.
Lluny de la imatge d'escriptor compromès amb el socialisme, a Barcelona Gabo ha viscut en un entorn burgès. Bona part dels seus amics barcelonins d'aleshores eren els referents de la Gauche Divine. Sembla que García Márquez encara té casa a Barcelona. Només l'he vist un cop, fa 17 anys al Reial Club de Polo. Me'l vaig trobar al bar del club vestit de tennis amb dos nois de la meva edat. Em vaig quedar parat. García Márquez al Polo! "Quin honor! Què hi fa vostè aquí?", vaig preguntar. Em va confirmar que hi anava a jugar a tenis; els joves eren família seva. Gabo bevia Coca-cola i no se'm va ocórrer res més que advertir-li: "Vigile con la Coca-cola, es la bebida del imperio y se le puede atragantar ". Ell va fer una ganyota de sorpresa i es va acabar la conversa. No ho vaig dir amb ironia -aleshores no en tenia, d'ironia-: de l'emoció no sabia com reaccionar.
