El 28è Festival Internacional de Poesia de Barcelona, celebrat dimarts a la nit, no va ser una vetllada amb gaires versos memorables -les intervencions de Manuel Forcano i Brigitte Oleschinski en serien l'excepció-, però així i tot va comptar amb una col·lecció de veus de gran expressivitat i grapa escènica. Va passar amb la intervenció inicial de Carles Rebassa, que després de dos poemes va impregnar els seus versos d'efluvis socials i polítics ("Si em diu que sóc tancat, que sóc de poble, / li dic: «No emprenyis, vés a l'estranger»"). Va ser el cas també dels versos zen de Brigitte Oleschinski, declamats amb serenor ("sexe blanc, color de la pell / femení"), i també de l'aposta multingüística -pirotècnica, de temàtica corporal- a càrrec de Caroline Bergvall.
La intervenció a peu de platea per part de la ballarina, coreògrafa, poeta i dibuixant Mónica Valenciano en va deixar de pedra més d'un: "Los mandamientos del error son trece. El primero no lo sé. El segundo tampoco..." Encara bo que les consideracions marmòries d'Andrés Sánchez Robayna van arribar just a temps, immediatament després del deliri fonètic del portorriqueny Urayoán Noel.
Un tram final impecable
Els apunts improvisats de piano a càrrec d'Agustí Fernández van saber encaixar amb la lírica suau i evocadora de Manuel Forcano. Abans d'ell, Blanca Llum Vidal havia llegit un text devastador d'Hélène Cixous, que no va poder viatjar a Barcelona. L'últim dels dos videopoemes de Frederic Amat - El asno y su amo , de Tomás de Iriarte- va precedir la serena i sorneguera lectura de Mark Strand, en què micos, assistents socials i el cadàver d'Horaci van ser convocats a l'escenari del Palau de la Música.
