Les Balears alberguen uns 500 jaciments subaquàtics
Els més antics serien de l’època grega i a Mallorca s’espera catalogar-los a través de la Carta Arqueològica Subaquàtica
PalmaLes aigües de les Illes Balears tenen al fons centenars de jaciments subaquàtics que poden tenir més de 2.000 anys. El Consell de Mallorca ha iniciat les tasques del que en el futur es convertirà en la Carta Subaquàtica de l’illa, un inventari que també ha de servir per a la protecció d’aquest patrimoni.
Des de la institució insular estimen que a les Balears hi pot haver uns 500 derelictes i, de moment, el més important que s’ha descobert és Cabrera XIV : una embarcació carregada amb entre mil i dues mil àmfores d’època romana que es va enfonsar, probablement, entre el segle III i el segle IV després de Crist a les aigües de l’Arxipèlag.
És el derelicte millor conservat de les Balears i probablement de la Mediterrània occidental. Està situat a 70 metres de profunditat en una zona protegida i probablement conserva encara restes de la fusta que formava l’embarcació, ja que bona part del carregament està col·locat en la posició original. Aquesta setmana, un equip compost pel Consell de Mallorca, membres del Parc Nacional de Cabrera i l’Armada ha revisat deu jaciments arqueològics subaquàtics més a Cabrera, fet que ha de servir per redactar protocols amb l’objectiu de definir com hauran de ser les actuacions d’inspecció de la resta. La intenció és, al cap i a la fi, unificar criteris, tot i que des del Consell asseguren que cada tipus de jaciment té les seves peculiaritats i requereix mitjans d’anàlisi diferents. A partir d’aquell moment, s’elaborarà un pla d’actuació amb diverses fases.
“Hi ha jaciments a tota l’illa”, afirma Jaume Cardell, cap d’Arqueologia del Consell, “sobretot a les zones que envolten els ports, perquè es tracta d’àrees amb més trànsit d’embarcacions, però les zones amb esculls també en tenen, ja que provoquen més naufragis.
La Unesco protegeix aquesta mena de patrimoni quan té més de 100 anys d’antiguitat, i al Consell afirmen que poden trobar-se derelictes a les aigües balears fins i tot de l’època grega.
Però el risc principal a què han de fer front aquests jaciments no és el pas del temps, sinó l’espoli. Per aquest motiu, una de les tasques pendents de la institució insular és la creació de mecanismes de protecció que evitin que aquest patrimoni acabi en mans privades.
“La feina més important per evitar l’espoli és l’educació, però hi ha gent que no reacciona”, explica Cardell, qui també recorda que hi ha aspectes relacionats amb la profunditat que influeixen en la necessitat de protecció: com més metres, més difícil que algú s’arrisqui a agafar-ho. En qualsevol cas, les mesures de protecció han de preveure altres factors de risc, com la pesca d’arrossegament.
A l’abast de tothom
Un altre repte a què han de fer front des de la institució insular és la manera de fer arribar aquest patrimoni a la ciutadania, ja que “una cosa és protegir i l’altra és amagar”. Cardell assegura que “no té sentit que hi hagi un bé cultural al qual no té accés tothom”, però reconeix que hi ha dificultats per fer-lo accessible, com la profunditat a què es troba.
Treure els derelictes de la mar per tal d’exposar-los suposaria un greu problema pel que fa a les tasques de conservació i, si bé en alguns casos es podrien organitzar visites marítimes, en altres es plantegen “utilitzar els mitjans tecnològics per veure les coses in situ ”. Així, utilitzant determinades eines (com vídeos o reproduccions en directe), es podrien recórrer els jaciments des de la sala d’un museu.
