OBSERVATORI
Cultura 14/01/2017

Balanç en color: aquí hi ha cultura (i III)

i
Cristina Ros
3 min
Balanç en color: aquí hi ha cultura (i III)

Dos capítols per al balanç de les polítiques culturals a les Illes durant el 2016 semblen prou i no és així. No està tot dit, però ja hi haurà temps de parlar-ne a mesura que avancin enguany i el que ve. En tot cas, com deia la setmana passada, les polítiques culturals no són cultura. Vull dir que les polítiques culturals amb planificació, amb criteri i sense amiguismes ajudarien a fer cultura, l’estimularien, però en cap cas ho són ni ho fan per si mateixes. Per això, els dos articles de Balanç en blanc i negre dels dissabtes anteriors havien d’abocar en aquest Balanç en color, quan una vol recordar la nostra vertadera cultura a l’any que acabam de tancar. Aquí hi ha color perquè, malgrat tot, aquí hi ha cultura.

No donarem les gràcies

Ja vaig escriure a un altre article que em neg a agrair a les paupèrrimes polítiques culturals de les principals institucions de les Illes que avui la gent que fa i que s’interessa per la cultura estigui més mobilitzada, com fa anys, potser dècades que no hi havia estat. De la bombolla de la cultura institucional passàrem a sentir les bufetades constants de la passada legislatura. Acció-reacció en el període 2011-2015, però també i curiosament inacció-reacció amb el canvi als pactes d’esquerres.

Ja ho deia Jordi Oliveras a un dels debats d’Emergències. Llibres i polítiques culturals, les trobades que durant quatre setmanes de finals del 2016 s’obriren a Palma per tal que qualsevol pogués dir-hi la seva i posar idees en comú per a la reactivació cultural: “La cultura, la fa la gent”. En aquest sentit, a l’any passat li vull posar una nota meritòria en participació del comú dels mortals, la participació tan horitzontal com ha de ser, no com l’entenen la majoria dels polítics que ens governen.

Participació sense polítics o amb ells, perquè aquest 2016 hi ha hagut molta gent ( AAVIB, Associació de Gestors Culturals, Taula d’Educació, ACCAIB, IAC, Acadèmia de Belles Arts, Clúster de Còmic...), que ha treballat per intentar endreçar, per exemple, les pifiades continuades de l’ Ajuntament de Palma sobretot en matèria d’arts plàstiques. De la resta d’àmbits, no se’n sap gairebé res. Si bé els resultats han estat el 2016 tot el contrari del que molts d’aquests col·lectius pretenien, i al marge d’algunes friccions enquistades entre algunes associacions, el cert és que el 2016 s’ha tancat amb més pes del diàleg cultural que en anys anteriors, cosa que sempre enriqueix. I, ja que som a l’àmbit de les arts, no ha estat aquest un any per destacar exposicions. Mai de la vida em pensava acabar a Llucmajor per veure grans exposicions: les de fotografia de Masao Yamamoto i la de Venècia de Toni Catany.

Les lletres, a l’alça

El premi Nacional de Cultura de Catalunya a Antònia Vicens o el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Maria Antònia Oliver han estat dues de les grans fites literàries del 2016. Dues grans escriptores, dues dones, a la fi. També hi sumaré una altra de les grans joves, Lucia Pietrelli, guardonada a la passada Nit de la Cultura. En tot cas, les lletres a les Illes estan demostrant una salut esplèndida, més per la qualitat de les obres que publiquen els qui escriuen i l’activitat que mou aquest sector que no pel seguiment de lectors. Obres com Eren ells, de Carles Rebassa, o El dia que va morir David Bowie, de Sebastià Portell, o la biografia d’ Aurora Picornell de David Ginard, per esmentar-ne només un parell, són més que suficients per fer bo aquest 2016. Com el fa, ben destacable, la iniciativa Habitació 2016 de l’hotel Son Jaumell, que començà la seva singladura aquest any passat convidant-hi l’escriptor Adam Zagajewski. Promet tenir continuïtat.

Coses del cinema i de la música

Veus de gran calat són les que ens va deixar a Palma la primera edició del Festival Atlántida, que es feia en paral·lel a l’ on line com a iniciativa de Filmin, amb el gran Boris Pahor, entre d’altres. Esperem que la convocatòria trobi lloc aquí mateix enguany. Just a començaments del 2016, Agustí Villaronga rebé la Medalla d’Or de l’Acadèmia de Belles Arts, en un moment que li plouen reconeixements i feina, com la Incerta glòria que estrenarà enguany.

L’espai per a aquest escrit es va acabant i sé que queden grans noms i fites de la cultura del 2016 per destacar. En tot cas, el que una no pot deixar de subratllar és que l’any va acabar amb la celebració del 50è aniversari de Maria del Mar Bonet als escenaris, que tindrà continuïtat al llarg de tot aquest 2017. La cantautora mallorquina, de veu extraordinària i sense cap pèl a la llengua, des de la seva trajectòria i sobretot amb el seu compromís, ha fet més per la nostra cultura i li ha posat més color que la suma de totes les polítiques, sovint en blanc i negre.

stats