Balanç en blanc i negre (II)
Periodista i gestora culturalAquesta és la segona part de l’article que es va publicar fa just una setmana en aquest mateix espai. Ho dic perquè tant el primer com el segon d’aquests balanços en blanc i negre de les polítiques culturals del 2016 a les Illes queden coixos sense l’altre. Tanmateix, ni sumats tenen la pretensió de l’exhaustivitat, sinó d’oferir una mirada retrospectiva particular que ens pugui servir, no tant per passar comptes, sinó per valorar quines empremtes van deixant darrere i quines passes urgeix fer aquest 2017.
Més o manco quan el 2017 vegi complida la meitat de la seva vida, entrarem en el tercer any de legislatura. Les principals institucions de les Illes han promès per a enguany la creació del seu propi Consell de la Cultura, una mesa de treball i discusió que se sol constituir abans de començar a fer feina, per posar idees en comú i elaborar plans per dur-les a terme. Això, hi insistesc, serà a tocar el tercer any de legislatura o quan ja hagi començat. Deien que aquesta seria la legislatura de la participació i la transparència, que tot això en principi anava encabit en la mateixa conselleria que la cultura, que va perdre la participació a mig camí.
Ja que esment la transparència i la participació, aquest any que ha acabat, en els seus darrers dies (el 29 de desembre per ser precisos), ha liquidat l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) via disposició addicional cinquena de la Llei 18/2016 de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma. Així, sense debat previ, sense una sola roda de premsa, que és el que es fa per presentar fins i tot la més insignificant de les moltíssimes activitats que fa la mateixa institució, i amb la publicació dins una disposició addicional de la llei de lectura més carregosa que hi ha, s’ha creat Illenc (Institut de la Llengua i la Cultura de les Illes Balears) i s’ha extingit l’IEB. Si voleu conèixer les finalitats de la nova entitat, haureu de cercar la Llei 18/2016. Illenc s’adscriu a la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports.
L’Arxiu i la plaça
Per cert, aquest 2017 ha començat amb el “no podem pus” dels investigadors contra la gestió de la Conselleria a l’ Arxiu del Regne de Mallorca. I això que, si un col·lectiu té paciència i de natural calla, és el dels historiadors investigadors. Manca de personal, horaris insuficients i inconvenients són alguns dels motius de l’emprenyadura. Això, a més de l’adjudicació, a mitjan desembre, d’una plaça de lliure designació amb un clar perfil d’historiador a una lingüista que feia tasques de correctora. Ara és cap del Servei de Coordinació d’Arxius, Biblioteques i Museus. La lliure designació té això. Però, als historiadors i historiadores, tan escassos com van de feina, la decisió de la Conselleria de Transparència etcètera els ha caigut emplomada.
Palma
La gestió de la cultura a l’ Ajuntament de Palma també ha canviat de titular. Començava el setembre i la regidoria passà de mans de Miquel Perelló a Llorenç Carrió. Amb ell, s’estrenava Fernando Gómez de la Cuesta com a director de la Fundació Palma Espais d’Art (FPEA), un càrrec guanyat per concurs que, en poc més de 50 dies, esdevindria la direcció de centres d’art més breu de la història, per un cessament fulminant mai no explicat prou perquè es pugui entendre i compartir-ne els motius. La història és massa coneguda i no cal estendre-s’hi. Publicades fa pocs dies les bases per a un nou concurs, i ja expressada la voluntat de liquidar la FPEA, el 2017 ens revelarà qui es presenta per dirigir el Casal Solleric i el CAC Ses Voltes, que poden entrar sense direcció en el tercer any de mandat del pacte d’esquerres.
També Palma, en boca de Llorenç Carrió, ha anunciat la formació del seu Consell de la Cultura, una iniciativa que ja vàrem escoltar de Miquel Perelló quan aquest equip de govern acabava d’aterrar a Cort. Anam pels dos anys.
Aquest 2016 ha estat també l’any durant el qual moltes persones i col·lectius hem entès què vol dir ‘participació’. Rectific: hem constatat què entenen per ‘participació’ els que ens governen. Convertir la participació en un aval per a decisions ja preses no és, precisament, el que pensàvem.
I la cultura, què?
Sí, aquests dos balanços queden coixos, perquè la cultura no és això, afortunadament. El 2016 ens ha deixat a les Illes fites per recordar: llibres i reconeixements als nostres escriptors (sobretot escriptores, en femení), algunes -poquíssimes- exposicions, celebracions de la música, del teatre i del cinema, moltes iniciatives particulars i privades que mereixen un capítol a part. Continuarà.
