29/04/2017

De Bach a Xostakóvitx

3 min
L’únic defecte del concert del BachCycle és que deixà el públic amb ganes de més.

Santa Tereseta.- El darrer concert a Mallorca del BachCycle es va convertir en un homenatge, en un compendi de les virtuts musicals de Johann Sebastian Bach. L’església de Santa Tereseta va ser tot un calidoscopi bachià, per la composició del variat i ambiciós programa. Un programa que es va iniciar per part del BACHrroc Ensemble amb els arranjaments de Fiona Vilnite per a quartet de corda del Concert de Brandenburg núm 3, com un aperitiu de la degustació que hi havia preparada, una mostra, un tast de les immenses possibilitats de la música del compositor, de la música del qual sempre queden racons per conèixer i de qui es poden fer lectures infinites, partint de la base que segurament encara no hem acabat de comprendre tot el que el mestre ens volia explicar. El Concert núm. 3és un altra de les moltes proves del que Bach tenia de revolucionari. Un tot plegat on cada instrument mai no sobrepassa la importància de l’altre, ni segurament tendria sentit sense l’altre, marmori, impecable. Un repte del qual el conjunt que lidera Gina Nicola com a concertino se’n va sortir amb nota, tot i que aquesta versió resulta una mica més freda que l’original amb tres violins, tres violes i tres violoncels, i naturalment el clavecí. El segon plat, l’ària per a soprano Er kommt, Er kommt... de la Passió segons sant Marc, una altra composició cabdal, com tantes altres, com totes, que la soprano Laura Holm va resoldre amb eclecticisme i professionalitat. Arribà el torn per a Mayte Abargues per interpretar la Sonata per a flauta i baix continu BWV 1034 i la intensitat augmentà considerablement, per continuar amb una precisa i molt acadèmica interpretació del Preludi i fuga en Sol major BWV 860 per part d’Adrià Gracià. Per finalitzar, una de les moltes cantates de Bach -diuen que en componia una per setmana-, de les quals es conserven més de dues-centes, amb tots els integrants de la formació i els dos solistes. Una raresa a la italiana aquesta Non sa che sia dolore, de la qual John Elliot Gardiner a la seva difícilment millorable visió de la música de Bach, transcrita a La música en el castell del cel, ni tan sols parla. Laura Holm i la BACHrroc Ensemble ens obsequiaren amb la Blute nur, du liebes Herz de La passió segons sant Mateu per arrodonir un bon concert amb un únic defecte, el de la degustació, que sempre fa que quedis amb ganes de més.

Auditorium.- És difícil transcriure, explicar i reflectir les sensacions que es viuen a cada concert de la Simfònica de les Illes Balears. Quan hi arribes sempre penses que serà difícil oblidar i superar l’anterior. Passen pocs minuts perquè t’adonis que tornes a presenciar un concert especial i oblidis per complet el que vares escoltar el darrer cop. El responsable de dijous passat va ser el violoncel·lista Gautier Capuçon, interpretant el Concert per a violoncel núm 1. op 107 mi bemoll major, de Dmitri Xostakóvitx, amb la inestimable col·laboració de Nigel Carter a la trompa, instrument no menys fonamental de la composició destinada a ser interpretada per Mstislav Rostropóvitx. Com a mostra que el nivell era altíssim, bastava veure la cara dels violoncel·listes, sobretot, i els altres membres de la Simfònica en el moment en què Capuçon interpretava la Cadenza, escrita com a moviment en si mateixa. Embadalits, com el públic en general, que després de la coda del quart moviment va esclatar en aplaudiments fins i tot menys intensos que els que li varen dedicar els mestres de la Simfònica.

És clar que superar la primera part no era tasca senzilla per a Joji Hattori a la batuta, sobretot si després de Xostakóvitx toca el torn a al Simfonia núm 3 d’Anton Bruckner, en el seu dia innovador però que el temps ha deixat una mica en terra de ningú. De fet, d’aquesta tercera simfonia, del que es parla majoritàriament és de la gran influència de la música de Wagner, sobretot en el primer i el quart moviment, que no és pecat ni virtut, sinó costum, i com a prova la influència de Prokófiev en el concert de Xostakóvitx.

stats