Publicitat
Publicitat

Entre Àsia i Europa

Les primeres pàgines d' Alí y Nino ens revelen amb ironia i sensibilitat la paradoxa del seu protagonista: és asiàtic i europeu al mateix temps. La seua vida serà una contínua oscil·lació entre el món que enyora i que idealitza, que té la bellesa salvatge del desert i el refinament reclòs de l'art persa i, d'altra banda, el del càlcul reflexiu i l'amor entre iguals, que el repel·leix i el sedueix alhora, i que, per molt que l'espante reconèixer-ho, també és el seu.

El Caucas és un laberint polític i cultural. Ho era fa 100 anys i ho continua sent ara. Així, no ha d'estranyar que la novel·la més coneguda de l'Azerbaidjan es publicara en alemany el 1937, amb el pseudònim de Kurban Said, i que la discussió sobre qui n'és l'autor haja fet córrer rius de tinta i encara avui siga un assumpte disputat. També els conflictes que la novel·la retrata perviuen ara mateix. Pel que sembla, l'autor del cor de la novel·la va ser Yusif Vazirov, més conegut com a Yusif Vazir Chamanzaminli. Es tracta d'un escriptor àzeri que s'exilià a París el 1920, quan l'exèrcit roig va posar un sagnant punt final a la república de l'Azerbaijan. Allà va escriure una novel·la plena d'ecos autobiogràfics i allà la va deixar quan decidí tornar al seu país, el 1926. El 1940 va ser empresonat per les autoritats soviètiques i el 1943 va morir en un camp de concentració. L'altre autor de la novel·la és més enigmàtic, Lev Nussimbaum, jueu convers a l'islam, exiliat a Viena, drogoaddicte i prolífic redactor de novel·letes, pamflets antibolxevics i exaltacions d'un Caucas que havia perdut als 14 anys. Nussimbaum va reescriure part del text i va afegir-hi extensos fragments plagiats d'un altre escriptor, el georgià Grigol Robakidze, per embolicar més la troca. Finalment, la baronessa Elfriede Ehrenfels va dir que la novel·la era seua i la va publicar a Viena, un any abans que els nazis envaïren Àustria.

El lector pot sospitar que el text resultant deu ser un garbuix de retalls mal sargits. No és així. Alí y Nino és una novel·la d'amor densa i lírica, amerada de fatalisme i d'enyor, que s'inscriu amb encert en la gran tradició oriental de Laila i Maimun i que, a més, descriu l'escissió de les identitats entre àzeris, georgians i armenis, dins la gran falla tectònica de les civilitzacions del Caucas, amb notable lucidesa. Àsia i Europa, cristianisme i islam, passat i futur, fugida o lluita, són les opcions que cada personatge ha de triar en un present convuls, quan la fràgil convivència que representaven alternativament les ciutats de Bakú i de Tbilissi s'ha esvanit. És cert que Alí y Nino , a causa de la seua complicada gestació, té digressions que enterboleixen la trama i que la bellesa de la prosa no sempre se sosté al mateix nivell. Hi ha moltes pàgines d'una imatgeria hipnòtica, escrites amb mà mestra, i d'altres més planes. Però en conjunt és una novel·la molt suggestiva i rica d'implicacions. La visió que dóna en els primers capítols de la ciutat antiga de Bakú i de la majestuosa sequedat del desert que l'envolta és memorable. Amb l'amor a la dona hi ha l'amor a un món i una forma de ser que són incompatibles, i tots ells tan efímers com els amants mateixos. El millor d' Alí y Nino habita en el dolor d'aquesta ferida.