Publicitat
Publicitat

Les obres de Marc Rosich i Soeren Voima parlen de l'automòbil com a tòtem

Artistes catalans i alemanys fan un díptic sobre els mals de la nostra societat

Sota el títol People, cars & oil el Teatre Romea presenta fins avui un molt recomanable díptic creat per artistes catalans i alemanys de Barcelona i Stuttgart, amb el nexe comú del món de l'automòbil. Les dues capitals són seu de Seat i Mercedes, respectivament, i les obres escrites per Marc Rosich i Soeren Voima giren al voltant de personatges vinculats a aquestes indústries i els seus productes.

Són dues obres estilísticament molt diferents, però tots dos autors enraonen amb humor de les contradiccions del progrés tecnològic i dels excessos del sistema capitalista.

Soeren Voima, per seguir l'ordre de representació, explica a Das gestell (El prototip) la història d'una jove parella. Ell treballa a la Mercedes en un projecte de vehicle ecològic mentre que la seva dona es veu incapaç d'adaptar-se al món convencional, i els seus delictes ecològics i conservacionistes la portaran fins a l'exclusió social i la bogeria. Una sentència ben pessimista, però ben fonamentada textualment.

En alemany, amb sobretítols en català, Josep Galindo ha dibuixat aquesta història amb molta imaginació i creant una genuïna escriptura escènica que defuig qualsevol realisme i aconsegueix que les idees rabiosament actuals de la peça arribin fresques i directes a l'espectador.

L'alemanya Anette Pullen ha dirigit Car wash (Tren de rentat) , una interessant peça negra del barceloní Marc Rosich. Es tracta d'una fantasia que ens transporta fins a una benzinera en un paratge deshabitat on conviuen uns pins i les restes del que volia ser una urbanització, enderrocada per la crisi immobiliària. Ingrid (Carme Poll) i Damián (Oriol Genis) han sigut acomiadats de la Seat i volen refer les seves vides amb el projecte emprenedor d'aquesta benzinera, a la qual acudeixen durant la nit els fanàtics del motor per fer carreres.

Aquest espai més simbòlic que real està habitat també per una dona que s'encarrega d'ensenyar pisos (Mercè Arànega), un jove masclista (Jordi Andújar) propietari d'un Seat León tunejat per a les curses i la seva nòvia Sira (Mireia Pàmies). I és aquesta última la que triomfa gràcies al personatge d'una jove estúpida que trauria de polleguera les feministes, però que serveix a la jove -i fins ara desconeguda- actriu per fer tota una creació còmica i endur-se'n els millors aplaudiments d'una comèdia que mostra un gran nivell interpretatiu de tots plegats i en la qual, a parer meu, destaquen les creacions de Carme Poll i Oriol Genís.

Totes dues obres juguen en un espai escènic poblat d'electrodomèstics, més funcionals en l'obra alemanya i restes d'una civilització a la de Rosich. A la fi, un bon programa doble d'un teatre contemporani compromès amb el món i amb la nostra realitat.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT