17/09/2011

Art i decoració

3 min
Hi ha molts exemples de propostes artístiques que no es conformen a ser un objecte decoratiu I neutre que molesti poc I agradi molt.

LENNON, Molière, Llach, Costa-Gavras, Ovidi Montllor, Oscar Wilde, Bob Marley, Bertolt Brecht, Víctor Jara, Raimon, The Doors, Obrint Pas, The Clash, Manu Chao, Artaud, Brams, Ken Loach, Serrat, Dylan... Hi ha molts exemples de propostes artístiques que no es conformen a ser un objecte decoratiu i neutre que molesti el mínim possible per agradar el màxim. El mateix Wilde deia que la millor manera de fracassar és voler tenir content a tothom. Sobretot de fracassar amb un mateix. Fins i tot gent com Springsteen i U2 han utilitzat la seva feina per posicionar les seves idees en la conjuntura política. En un país normal, la gent pot expressar-se lliurement sense que l'acusin d'heretge. Com que el nostre encara no ho és, sembla que dir el que penses és pixar fora de test. Per això mateix cal treure's la pols i deixar de fer l'estàtua.

"VÉNEN TEMPS AMB BARBA". Curiosament, quan se m'ha acudit aquesta frase als concerts del Palau Sant Jordi, molta gent i molts mitjans han apuntat el meu comentari cap a la barba del candidat Mariano Rajoy. Com si Rubalcaba s'hagués afaitat la seva.

EL POP I EL ROCK. Quan arriba l'edat en què les vivències deixen més petja, l'atzar és determinant. La influència de la gent que et mereix un respecte, ja sigui el germà gran, el veí enigmàtic, o el tiet bandarra. Si a ell li agrada el pop, podràs anar canviant de roba cada cop que les tendències d'Anglaterra marquin la nova direcció. Si li agrada el rock, estaràs tota la vida corrent pel món despullat sense possibilitat de canviar-te la pell. PROVINCIANS I COLONITZATS. Quan era una mica més que un nen, vaig observar el repte de posar Barcelona en el circuit de les gires mundials de les grans figures de la música internacional. Gràcies a això vam poder veure els Stones, Neil Young, Dylan, Marley, King Crimson, Patti Smith, i tants altres mites. El desig de tots era que això suposés un camí de dues direccions. Però, malgrat que la nostra creativitat ha estat creixent, cada cop més eclèctica, hem estat incapaços de crear una marca musical pròpia i exportable. Fins i tot, alguns professionals de la notícia que han cobrat durant anys del diner públic s'han mostrat incapaços d'anar més enllà del dictat de les revistes angleses; sovint són els mateixos que s'entesten a dividir l'escena del país. Potser per fer-lo més petit i anòmal. Mentrestant, els sembla molt normal que convisquin Rafael, Alaska i Los Planetas. Espero que algun dia se sàpiga on han anat els diners públics de la cultura dels darrers trenta anys. Desfaríem molts falsos mites i més d'un quedaria com un provincià disfressat de modern enmig d'un festival d'estiu barceloní.

MÚSICA RESIDUAL. Quan fa 20 anys vaig col·laborar al programa Sputnik, de TV3, hi havia un departament de musicals i en canvi no existia el departament de dramàtics. Ara la música és residual fins i tot al Canal 33 i a TV3 és tangencial, si no inexistent. Però existeix un departament de dramàtics i ficció. Felicitats als actors per haver sumat esforços i haver-ho fet possible.

CHAMPIONS. Després d'un dia tancat a casa mirant de baixar l'adrenalina del Sant Jordi, i escrivint coses com aquesta, me'n vaig cap al Camp Nou a veure el primer partit de la Champions, contra el Milan. Abans he de passar a buscar una corbata i una americana perquè a casa no en tinc cap. Són coses del protocol de la llotja presidencial. Em costa una mica acostumar-m'hi, però tot sigui per veure bé un bon partit. Després del primer gol de Pato, abans dels primers 30 segons, trobo bona conversa amb Ramon Térmens. Em convida a la preestrena de la pel·lícula del seu fill, Catalunya Über Alles . No hi faltaré. És el dia abans del primer concert a Girona, el 30 de setembre. El partit és bo, però estrany. Després d'un seguit de despropòsits al córner, el Milan empata al darrer minut. Algú comenta que és dimarts 13. Amb cara de tonto me'n vaig al Marcador, de Barça TV, on Xavi Hernández demostra l'excel·lència fora del camp. Només pot ser líder qui dóna exemple. Per això aquest Barça és tan gran.

PALMA és el següent destí de la celebració dels 25 anys de Sopa de Cabra. Parlo amb el Xarim. Va cap al Mercat de Música de Vic, al concert de Maika Makovski. En té tantes ganes com tots nosaltres. Malgrat que a Mallorca disposarem de menys escenografia, serà una gran nit. Com diria Jovanotti, serem "un punt exclamatiu al centre de la Mediterrània". Un cop més, gràcies a vosaltres.

stats