ART
Cultura 18/06/2011

Art Basel, més monumental i brillant que mai

La gran cita dels col·leccionistes de tot el món creix: la pintura i l'escultura es converteix en monumental a Art Basel i els marxants suïssos ja busquen expandir-se cap a nous mercats orientals.

Meritxell Mir
3 min
Els condemnats  , de Liza Lou. A sota, la instal·lació Commission de l'alemany Erik van Lieshout.

Basilea.Aquesta setmana, llueixen a Basilea les estrelles més importants de l'art contemporani. A cap altre lloc del món es concentren tantes obres, i de tanta qualitat, com a Basilea (Suïssa) quan se celebra la fira Art Basel. Des de dimarts passat i fins demà, 300 galeries de tot el món mostren els tresors de 2.500 artistes, representants de la millor creació dels segles XX i XXI. "Aquí es respira art -diu la directora de la galeria barcelonina Joan Prats, Gloria Pérez-. És la fira que té més nivell i l'única on l'art està per sobre de tot, fins i tot per damunt de les transaccions econòmiques".

Art Basel és la fira en què més es ven, i la majoria de galeristes que aconsegueixen superar l'exigent jurat que els selecciona fan l'agost en tant sols sis dies. Els experts calculen que el valor del conjunt d'obres present a Art Basel supera els 1.200 milions d'euros. Una xifra que mareja i que s'entén al conèixer el preu d'algunes de les obres: 56 milions d'euros pels deu metres de llarg del Cent cinquanta Marilyns en negre, blanc i gris (1980) d'Andy Warhol; 35 milions per Tres estudis del cos humà (1970) de Francis Bacon; i 10 milions pel Picasso Nu de peu (1968).

Tot i no portar una bitlletera sense límit a la butxaca, la fira de Basilea és una ocasió única per al comprador per veure què es cou al món de l'art contemporani. Aquest any, la fotografia i el vídeo, a excepció de les grans instal·lacions, perden pistonada, mentre que l'escultura i la pintura agafen més empenta tant en quantitat com en mida.

Entre els quadres més originals d'aquesta 42a edició hi ha el mural de 3x8 metres Quartet (2008) de la japonesa Satoko Nachi, situat entre el surrealisme i la pintura renaixentista. De les escultures, la de l'artista Ron Mueck està contínuament encerclada per curiosos. L'australià presenta Joventut (2009), una peça que mostra un jove adolescent ferit al costat per una navalla. El treball és tant hiperrealista que fa mal només de mirar-lo.

Sigui o no per la influència de l'omnipresent Anish Kapoor, el que és cert és que aquest any es veuen més miralls, escultures reflectores i elements brillants que mai. Atrau totes les mirades Els condemnats (2003-2004) de la nord-americana Liza Lou, una escultura tant gran com espectacular feta de peces daurades de collaret que dramatitza el paisatge bíblic de l'expulsió del paradís.

Segons explica Skarlet Smatana, codirectora de la galeria L&M Arts de Nova York, la brillantor característica de l'art àrab i oriental influencia els artistes, una circumstància que coincideix amb l'interès dels marxants per vendre el seu art als compradors de la Xina, l'Índia i l'Orient Mitjà, on hi ha les noves grans fortunes.

Com sempre, tot i que menys que en edicions anteriors, hi ha força art compromès. Destaquen les dues obres del novaiorquès Doug Aitken, molt adequades pels temps que corren. Revolta (2011) està format per les quatre lletres que formen la paraula en anglès ( riot ). Sobre el led que les il·lumina, platges luxurioses en algun racó idíl·lic del planeta. L'artista, que passa llargues temporades a Barcelona, vol denunciar així la desconnexió que hi ha entre el sector més ric de la societat i el món real. Igu al de crítica és 1968 (trencat) d'aquest 2011. El visitant es veu reflectit en els números fets amb miralls trencats, com una metàfora del fet que el món torna a experimentar el que ja es va viure en el passat.

stats