Publicitat
Publicitat

AUDITÒRIUM DE PALMA DIA 10 DE JULIOL

Arriba a Mallorca 'La família irreal', una festa escènica

L'espectacle arriba a les 200 funcions i gairebé 160.000 espectadors

"Será maravilloso poder cazar un oso (…) Será una cosa fina largarse con Corina". Posau-hi la música de Vuelo 502 ("Volandoo, volandooo") i tastareu una de les primeres cançons 'tunejades' en la trama de La família irreal , que arriba a l'Auditòrium el 10 de juliol. La canta l' alter ego per mèrit propi del rei Joan Cales, l'actor Toni Albà. Des de l'escenari, el monarca anuncia a la família que ja no pot més. Vol encasquetar la corona al seu fill Felip i anar-se'n de caça. Així arrenca un dels grans èxits de la temporada teatral barcelonina, una revista satírica plena d'energia que ha conquerit ja prop de 160.000 espectadors. Divendres, l'espectacle arribà a les 200 funcions.

"Aplaudeixen molt. Reben com una catarsi el fet de poder riure de determinats temes". Minuts abans de començar a caracteritzar-se pel paper de la infanta Cristina, Mònica Pérez reflexionava divendres sobre l'èxit de l'obra. "Ens diuen que quedam curts", afegia Toni Albà. I és que la mordacitat de la proposta no deixa de banda una certa dosi de tendresa en el tractament dels personatges, abocats a la condició de plebeus per una concatenació de circumstàncies. De moment, cap Borbó autèntic no s'ha assegut al pati de butaques per veure com se'ls tracta a l'obra. "Si vinguessin voldria dir que tenen un assessor extraordinari. Però no el tenen". És l'opinió de Queco Novell, l'actor que dóna vida a un príncep Felip pusil·lànim, ple de pors i dubtes, mogut per l'amor i l'ambició de l'esposa, interpretada per Agnès Busquets.

Punt de partida

La família irreal ha arribat dins un procés natural que arrenca a la televisió. La sàtira política Polònia és el punt de partida dels personatges, les situacions i la manera d'interpretar que han servit per crear l'espectacle. L'espai televisiu encadena gags de curta durada. Els responsables de la productora del programa, Minoria Absoluta, tenien ganes de donar més recorregut als personatges. Per fer-ho es van aliar amb un dels grans referents de l'escena catalana, la companyia Dagoll Dagom. Van ser mesos de treball per escriure el text, completar la formació dels actors en cant i ball i assajar tot l'engranatge fins a presentar un espectacle que ha aconseguit tota una proesa: posposar la data de sortida del teatre Victòria, al Paral·lel de Barcelona, amb una ocupació mitjana del 80%. Ni la pujada de l'IVA ni el desànim general han fet deprimir els resultats. Segurament la crisi, amb la necessitat del públic de passar-ho bé, ha anat a favor dels bons resultats. Això i la voluntat de catarsi de què parla Mònica Pérez.

"Per la monarquia espanyola, ha estat un annus horribilis i, per nosaltres, un annus fantasticus ", reconeix Queco Novell. I és que l'actualitat ha estat la millor guionista de l'espectacle, ple de frases mítiques, del "Lo siento, me he equivocado, no volverá a suceder" al més antic "¿Por qué no te callas?", passant per moltes de les situacions que han emplenat diaris per la conducta dubtosament exemplar d'alguns dels protagonistes de la història: un Iñaki Urdangarin de dits llargs que no para d'exhortar la dona a signar documents; una reina Sofia que està fins a la tiara de les infidelitats del rei; una Letícia enfrontada a les cunyades i envejosa de la sogra i a qui li costa sovint mantenir les formes; i un príncep hereu titella i poruc a qui paralitza la responsabilitat d'assumir el càrrec del pare.

Joan Lluís Bozzo (de Dagoll Dagom) i Joan Rufas (de Minoria Absoluta) en són els codirectors, amb una àmplia nòmina de guionistes. Però els mateixos actors haurien de signar com a responsables del text. A partir de l'agenda informativa, renoven l'obra amb noves referències (les confusions amb el carnet de les infantes, les perilloses extravagàncies del ministre Wert...). Així mantenen viu el guió d'un espectacle que, a més de pel tema, el to i les interpretacions, enganxa l'espectador per la familiaritat de la banda sonora. Les cançons són totes peces molt populars, del No llores por mí Argentina del musical Evita al Material Girl de Madonna, la ranxera Pero sigo siendo el rey o fins i tot l' I want to break free de Queen , amb un Joan Carles-Albà amb uniforme de serventa i l'aspirador a la mà que aconsegueix un dels moments més divertits de l'obra.

La cita de Mallorca serà de moment una oportunitat excepcional per veure La família irreal en gira. L' Annus fantasticus a què es refereix Queco Novell ha suposat una feinada per a la companyia: quatre dies de gravació de Polònia a la setmana, sumades a les representacions diàries al Victòria (sovint, amb doble funció) els han deixat el cos àvid de vacances. Necessiten aturar. Però a l'octubre tornaran al Paral·lel per presentar-hi una versió encara més actualitzada del muntatge, com una Família irreal 2.0 . La calorosa resposta del públic, la de divendres i la de totes les representacions fetes fins ara, permeten pensar que aquesta monarquia en dificultats tindrà encara molt llarga vida escènica.