Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

Armènia, un poble a contrapèl

El 1930, Óssip Mandelstam, poeta rus nascut a Varsòvia i creador, juntament amb la seva amiga Anna Akhmàtova, del corrent acmeista, va passar mig any a Armènia. A partir del 1915, el país havia patit un duríssim extermini per part dels turcs -de tres milions d'armenis, un i mig van ser assassinats- i des del 1922 s'havia convertit en república soviètica, tot i que una part del territori, incloent-hi el mític mont Ararat, on segons el Gènesi amarrà l'arca de Noè, va seguir en mans turques, i així fins avui.

Com altres escriptors, Mandelstam hi va ser enviat en missió a predicar la bona nova del socialisme soviètic. Els seus plans, però, eren ben lluny de la comesa oficial: Mandelstam sentia un viu interès per Armènia, la seva enigmàtica llengua, la seva torturada història mil·lenària i el seu antic i fundacional cristianisme.

Les narracions fruit d'aquella estada van ser publicades per la revista russa Znàmia (bandera) el maig del 1933, i li van valer la destitució al redactor Tsézar Volpe, mentre que a Mandelstam se li va exigir que es retractés dels continguts, cosa que no va fer. El 1934, arran d'un poema contra Stalin, va ser detingut i desterrat per primer cop als Urals. El 1937 hi va tornar a ser enviat. Va morir el 1938 en un camp de concentració.

El llibre Armènia en prosa i en vers (Quaderns Crema) inclou aquests textos en prosa, titulats Viatge a Armènia , dues sèries de poemes i uns apunts de la seva dona, Nadejda Iàkovlevna, que va conservar tota la vida la seva obra i la seva memòria. A més, també conté una introducció de Gueorgui Kutatian (Ufa, Rússia, 1946) i unes aclaridores notes de la traductora al català, Helena Vidal.

Actualment hi ha més armenis en la diàspora -també a Catalunya- que al país d'origen, que tot i haver recuperar la independència fa dues dècades no ha aixecat el cap. Les complicades relacions amb els veïns de Geòrgia, Turquia i l'Azerbaidjan ho hi ajuden.

Mandelstam també va trobar un país empobrit, però genuí, marcat per una doble empremta: l'hel·lenística i la del primitiu cristianisme; i tot filtrat per la poesia persa: una Armènia a l'extrem remot de la cultura europea, tot i formar part d'Àsia. Amb el seu estil no sempre clar per al lector no avesat, Mandelstam fa un cant molt personal a aquesta terra torturada i orgullosa. Com diu Helena Vidal, "llegir-lo és fer treballar la raó i la imaginació". Mandelstam: "Estimo aquest poble que viu a contrapèl, / que compta cada any com un segle, / que infanta, que dorm i que crida, / retort i collat a la terra".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT