Publicitat
Publicitat

PRÈVIA DE LA 85A EDICIÓ DE LA CERIMÒNIA DELS OSCARS

El pols entre 'Argo' i 'Lincoln' marca la recta final dels Oscars

El film de Ben Affleck capgira les apostes i arriba amb possibilitats de victòria a la nit decisiva

Com si fos una eliminatòria de la Champions, el relat de la 85a edició de la gala dels Oscars, que se celebrarà aquesta matinada, podria explicar-se en clau de remuntada si, finalment, Argo s'emporta l'Oscar a la millor pel·lícula. Després de la decepció de l'anunci de les nominacions, en què el film de Ben Affleck només va aconseguir set candidatures -i ni tan sols la de direcció-, el triomf als Globus d'Or va marcar un punt d'inflexió, una tendència a l'alça imparable que va culminar la setmana passada en el triomf als Bafta, els premis de la indústria britànica. Si Argo guanyés l'Oscar al millor film, seria el quart títol que ho aconsegueix sense que el director estigui nominat, el primer des del triomf de Tot passejant Miss Daisy el 1990.

La victòria d' Argo també culminaria una altra remuntada, la de Ben Affleck. Com assenyalava el seu amic Matt Damon durant l'última Berlinale, fa uns anys Affleck estava en "el pitjor lloc en què pot estar un actor a Hollywood, venia revistes, no pel·lícules". Després del publicitat afer amb Jennifer Lopez, l'actor va estabilitzar la seva vida, va recuperar el crèdit com a actor a Hollywoodland (2006) i es va reinventar com a director amb Gone, baby, gone (2007) i The town (2010), dos thrillers secs i dramàtics que el van situar entre els nous directors més atractius del cinema nord-americà. I si l'aterratge als Oscars d'Affleck i Damon -premi al millor guió original per L'indomable Will Hunting (1997)- va ser una d'aquelles històries de ventafocs que tant agraden als acadèmics, a Hollywood encara es deleixen més per les històries de retorns i segones oportunitats.

Imprecisions històriques

El gran perjudicat de l'ascens en les apostes d' Argo és Lincoln , el film de Steven Spielberg sobre el setzè president dels Estats Units i el tortuós procés per aprovar l'esmena que abolia l'esclavitud. La pel·lícula partia com a favorita per una simple qüestió numèrica (amb 12 candidatures, és la més nominada), pel prestigi dels noms implicats (Daniel Day-Lewis, el dramaturg Tony Kushner, el mateix Spielberg) i perquè és la candidata més taquillera als Estats Units de les nominades a millor pel·lícula. A més, tenia el suport institucional de Barack Obama i, fins i tot, estava previst que el DVD s'enviés de manera gratuïta a les escoles que ho demanessin. Però l'eufòria es va desinflar amb la derrota als Globus d'Or i, posteriorment, amb les crítiques del senador Joe Courtney als errors històrics de la cinta, que es pren la llicència de presentar dos coneguts abolicionistes de Connecticut votant en contra de l'esmena. I cal no oblidar que Spielberg ja es va endur una patacada històrica als Oscars quan El color púrpura va rebre onze nominacions i no va guanyar cap premi.

Tot i que el pols entre Argo i Lincoln centra bona part de l'atenció de la prèvia dels Oscars, cal no oblidar que la comèdia dramàtica El lado bueno de las cosas compta amb la maquinària promocional de Harvey Weinstein -especialista a alçar pel·lícules al tron dels Oscars- i que el film de David O. Russell és el primer d'aconseguir nominacions en les quatre categories interpretatives en 31 anys. Les possibilitats de La vida de Pi , en canvi, semblen més orientades a les categories tècniques, i Los miserables tindrà el seu moment de glòria quan Anne Hathaway -excepte sorpresa majúscula- s'endugui l'Oscar a la millor actriu secundària. Django desencadenado i La noche más oscura han vist les seves aspiracions escanyades per la polèmica que ha acompanyat els dos films; i en el cas d' Amor i Bestias del sur salvaje , el fet d'estar nominades ja és un èxit. En qualsevol cas, els perdedors no marxaran amb les mans buides: tots els nominats s'emportaran una bossa de regals valorats en 34.000 euros.

Les