L'escultor Manuel Cusachs, autor d'un formidable bust de Jordi Pere Cerdà, n'escriu: "Alt i corpulent, d'espatlles quadrades, coll encongit, el seu cap té una plasticitat única, original, personalíssima". Tots tres vam coincidir el 1998 a Andorra. Amb el poeta de Sallagosa l'editor Àlex Susanna i jo vam compartir algunes lectures de poemes. Cerdà impressionava. La seva humanitat poderosa acompanyava una obra trasbalsadora, valenta. Sentint-lo tenies l'experiència d'una vers arrapat a la terra, paisatge encarnat, goig i dolor de ser, un cant antic, sagrat, de segles. El vaig llegir amb deler, però primer en vaig escoltar la ferida cançó de Pere Figueres: "Pres d'aquest país sóc". I ara hi torno commogut amb Josep Tero: "Tindríem una casa, / arbre nascut de l'erm. / Una llosa penjada / en una ala del vent".
