Publicitat
Publicitat

"Aquí fem un llibre a l'any, al Japó un a la setmana"

Triomf Enrique Fernández és el primer català que guanya la medalla de plata del Premi de Manga del Japó, atorgat al millor manga estranger per 'La isla sin sonrisa' (Glénat)

Què volies transmetre amb La isla sin sonrisa ?

Només volia fer alguna cosa que, després de llegir-la, et fes sentir bé, alegre, optimista. Transmetre un conte d'optimisme i felicitat.

Per què creus que ha agradat tant al Japó?

Més que res per la fórmula de tractament gràfic. Els ha sorprès molt, ells treballen en blanc i negre.

El teu manga divergeix molt dels seus cànons?

Sí. Tant per tècnica com per contingut és força diferent. A Europa fem una feina molt més personal, molt més individual.

Què significa per a tu aquest premi?

Només poder fer el viatge ja va ser una meravella. Promocionar l'obra i fer contactes.

Creus que això t'obrirà les portes del mercat japonès?

No, allà vaig fer alguna entrevista i no va funcionar gaire bé, la veritat. Pel seu sistema de treball no els interessa gaire la nostra manera de fer, i no en vaig treure l'aigua clara. No crec que en surti res, d'allà.

Què vols dir?

Els japonesos necessiten una quantitat enorme de feina al mes, sobretot per cobrir les noves revistes i publicacions. La forma de treballar europea consisteix a fer un àlbum en un any i mig, quan ells n'han de fer un a la setmana.

Ets una persona molt aficionada a la cultura japonesa?

No en sóc un obsés. Tot és molt cridaner. No és la influència més important de la meva vida. En els meus treballs hi ha més d'autors europeus i americans.

Has treballat molt a França. Quan la carrera d'un dibuixant comença a enlairar-se, es pot guanyar la vida aquí?

Aquí el mercat és molt petit, i tant l'editor com el lector no poden competir amb el mercat europeu. A França i a Bèlgica el mercat és molt més madur. És molt més fàcil treballar directament per ells allà.