Publicitat
Publicitat

L'Amical de Ravensbrück homenatja les deportades

"Aquesta rosa és per les companyes d'abans i d'ara"

Sabina Bartolí, Maria del Carme Buatell, Alfonsina Bueno, Dolors Casadellà, Neus Català, Roser Fluvià, Antonia Frexedes, Laura Gallart, Carme Gardell, Felicitat Gasa, Conxita Grangé, Dolors Guillaume, Josefa Marange, Maria Marange, Maria Moll, Mercedes Núñez, Josefina Paloma, Lídia Revire, Maria Roqués, Coloma Serós, Germana Soldevila... Totes elles són catalanes valentes que van lluitar per la democràcia a la Guerra Civil Espanyola i després van continuar combatent amb la Resistència. Els nazis les van convertir en deportades.

"Si no ens haguéssim ajudat, si no haguéssim estat solidàries les unes amb les altres, segurament no hauríem sortit de Ravensbrück", afirmava ahir Neus Català, una de les dues supervivents de l'únic camp de concentració dissenyat especialment per a les dones. A Ravensbrück hi van entrar 132.000 dones i nens, només en van sobreviure 40.000. Ahir les deportades van rebre un emotiu homenatge, organitzat per l'Amical de Ravensbrück, a la Universitat de Barcelona. "És el nostre deure i el nostre premi poder parlar d'elles", va afirmar Català. Asseguda al costat de l'exconseller Joan Saura, aquesta dona de caràcter fort i enèrgica, a punt de complir 98 anys, no ha perdut ni el sentit de l'humor ni l'obstinació. "Sempre ens renya perquè no fem prou", va recordar somrient la periodista Montse Armengou, que s'ha dedicat amb cos i ànima a recuperar els testimonis dels camps de concentració i extermini nazis.

La poesia i la música van ser la banda sonora dels discursos, imatges i testimonis de les deportades. Jaume Sisa va reivindicar la llibertat creativa en contra del totalitarisme. Marina Rossell, vicepresidenta de l'Amical, va cantar una cançó dedicada a Coloma Serós, que va arriscar la vida per parlar, a cau d'orella, a Carme Gardell. La Carme es moria i volia sentir català.

"Tinc l'orgull de ser de l'última generació que ha conegut els supervivents dels camps d'extermini nazi", va dir el periodista Albert Om, que va presentar l'acte. Om, que també va voler agrair la tasca dels qui han trencat el silenci, va fer que Català pugés dalt l'escenari. Aquesta lluitadora infatigable es va aixecar, amb ajuda, de la seva cadira de rodes. Envoltada per periodistes, músics, actrius i representants institucionals, tampoc en aquell moment es va oblidar de les que l'han acompanyat al llarg d'una vida molt intensa. "Aquesta rosa [símbol de l'alliberament] és per les companyes d'abans i d'ara", va exclamar. Sense el seu llibre, De la resistència i la deportació , publicat el 1984 i que recull 50 testimonis de dones que van passar per l'infern nazi, moltes històries personals i colpidores no ens haurien arribat mai.

Les