Publicitat
Publicitat

El famós quartet culmina el projecte Gerhard després d'una caòtica gravació

Aposta catalana amb el segell Arditti

Primer les bones notícies. El Quartet Arditti, formació de referència en la música contemporània, ha prestat un nou servei a la projecció internacional de la creació catalana amb la gravació dels dos quartets per a corda de Robert Gerhard. Les sessions, celebrades aquesta setmana a l'Auditori, són una producció del Centre Robert Gerhard, i serà el segell discogràfic Aeon el que publicarà pròximament el disc. Com a colofó del projecte, el quartet liderat pel violinista londinenc Irvine Arditti va tocar les peces del compositor de Valls en un rellevant concert que incloïa en el programa el Quartet de corda núm. 3, Raging in the dark , de Benet Casablancas -també han gravat en disc obra d'aquest compositor en un monogràfic editat pel segell Tritó-i el Quartet núm. 3 d'Alban Berg, un clàssic del segle XX.

Veure en acció els Arditti és molt estimulant. Fa gairebé quatre dècades que passegen pel món la seva passió per la música d'avui, un repertori dur que de vegades espanta el públic, però que ells defensen amb mestria i optimisme contagiós. Ho han tornat a demostrar en el seu retorn a l'Auditori, però en una sala de cambra mig buida: no es poden esperar miracles amb propostes dirigides a militants de la causa contemporània.

Els Arditti van mostrar el geni de Gerhard a través de dues obres que il·lustren la personal evolució del seu llenguatge des del coneixement pràctic de la realitat musical que es desenvolupava a l'Europa dels anys cinquanta. Música sense concessions, de sorprenent vigor, en què la riquesa d'idees no es pot apreciar en una primera audició. Per això urgia tant portar-la al disc amb màxima garantia de qualitat.

També van donar noves proves de la seva sintonia amb Benet Casablancas, que viu un moment creatiu esplèndid, amb una presència cada vegada més rellevant en l'escena concertística internacional. Els Arditti, familiaritzats amb el seu llenguatge, fan justícia amb el seu equilibri i la seva claredat sonora a la transparent escriptura del compositor sabadellenc, que requereix una gran exigència tècnica, però sense experiments inútils: el poder comunicatiu i l'expressivitat es mantenen sempre en primer pla. Un excel·lent concert celebrat gairebé en família. Ja no hi ha públic a Barcelona per a aquesta música?

I ara, les males notícies. Un lamentable exemple de mala planificació i falta de professionalitat gairebé obliga a suspendre la gravació del disc de Gerhard davant del majúscul enuig d'Irvine Arditti i els tècnics de so: després de comprovar la pobra qualitat acústica i la pèssima insonorització de la sala Alicia de Larrocha, i acceptant amb resignació treballar amb sorolls externs més o menys previsibles, van veure amb estupor com es colava a la sala el poder sonor de la Banda Municipal, que aliena al desastre logístic assajava Wagner a gust a la sala veïna. Penós.