Publicitat
Publicitat

Sota sospita

Apocalíptics i integrats

Fa 50 anys que dura la polèmica entre els que pensen que el món modern és un desastre i els que creuen que és el millor que podríem tenir. I a Catalunya, hi ha uns quants intel·lectuals que han abonat la idea que el coneixement està pitjor que mai, que els mestres són uns inútils, que el jovent no aprèn res, que les universitats són un femer. I Jordi Gracia ha decidit desemmascarar els que opinen així en un pamflet divertidíssim titulat El intelectual melancólico (Anagrama), en què acusa de "reaccionaris" els apocalíptics, que retrata a la perfecció: "Gairebé sempre el melancòlic d'avui va ser el progressista il·lustrat i burgès de l'Europa del seixanta-vuit. Va ser un jove iconoclasta i avui és un adult ressentit pel fracàs de la seva utopia menor però sobretot perquè el canvi social ha agafat una direcció per la qual no té ni mapa ni brúixola".

Gracia potser té raó quan diu que mai els ciutadans havien estat més feliços i més crítics "perquè estan més ben informats i viuen millor". I remarca la inconsciència dels que parlen d'un temps passat amb nostàlgia quan a Espanya governava una dictadura ferotge a on et castigaven, per exemple, per parlar català al pati de l'escola. I es deia que era ridícul editar física en la llengua de Llull. Allò no era pas el Parnàs.

El problema és que els que només critiquen no són tan bons com els seus mestres. Potser a la universitat no hi ha un Riba, un Valverde, un Aranguren. Però potser n'hi ha d'altres que no coneixem a causa, simplement, que ara són més els que ensenyen i aprenen, i és més difícil destriar el gra de la palla. Tot i que també és cert que els integrats obliden que ells tampoc no són cap referent i que criticar és més fàcil que construir.