Aparcar Shakespeare i obrir-se a nous autors

BarcelonaLa companyia Parking Shakespeare va néixer amb unes normes autoimposades que la van convertir en un experiment exòtic i atractiu: només farien comèdies de Shakespeare, actuarien sempre a l'aire lliure i no farien servir elements tècnics ni escenogràfics. A més, convidarien cada any un director diferent per dirigir-los. La proposta va quallar i han representat al Parc de l'Estació del Nord durant quatre estius consecutius diferents espectacles per a tots els públics.

Però les normes hi són per trencar-les. La companyia -formada per onze actors i una productora- ha decidit convertir-se en Parking d'Hivern i tirar endavant una proposta allunyada de les comèdies en vers del segle XVI. S'han refugiat del fred a la Fabra i Coats -tot i que l'ambient també sigui gèlid-, han optat per un drama contemporani apocalíptic de Philip Ridley i han utilitzat alguns elements tècnics. Això sí, han comptat amb un nou director d'escena, Antonio Calvo.

Parking d'Hivern estrena Pell de mercuri aquest dilluns, i es podrà veure fins al 23 de febrer cada dia a les 20 h. L'obra se situa en un futur llunyà, després que Anglaterra hagi patit un atac amb armes químiques conegudes com a butterflies , una droga que té efectes al·lucinògens però també una conseqüència fatal: la pèrdua de memòria. Així, en aquest nou món, "qui té memòria, té el poder", perquè és l'únic que pot fer servir els records i lligar la informació. Antonio Calvo, sense voler donar gaires pistes del text, que de mica en mica va responent preguntes a l'espectador, explica que en aquest univers inconnex "hi trobem uns personatges que preparen una festa, però no una festa normal sinó molt macabra: tenen l'encàrrec de segrestar un menor, vestir-lo i entregar-lo a una persona que satisfarà la seva fantasia matant-lo", explica Calvo. Òbviament, no és una comèdia per a tots els públics.

Philip Ridley planteja "una faula futurista amb moralitat" que, pel director, reflexiona sobre el poder del llenguatge. "Si l'objectiu de la llengua és comunicar, quan aquesta comunicació no es produeix, ¿de què serveix?", es pregunta Calvo. I porta aquesta teoria a l'actualitat, posant d'exemple els polítics i els lladres quan diuen "no he fet res": "Si una frase pot voler dir qualsevol cosa, i no és veritat, hi haurà un moment que la llengua no tindrà sentit", apunta. El perill és la desaparició de la comunicació.

Una sala on entrar és gratis

Una de les normes que sí que ha mantingut Parking d'Hivern és que l'entrada és gratuïta. "Si després el públic pot donar-nos un cop de mà, serà benvingut. Si pot més, millor, i si no pot ajudar-nos, no passa res", afirma l'actor Pep Garcia-Pasqual. Aquesta és una de les originals modalitats per atreure públic al teatre que s'està estenent a diferents sales. Malgrat això, asseguren que és difícil fer quadrar els números per a una companyia tan extensa que estrena una producció per any.

Parking Shakespeare tornarà al seu format habitual l'estiu que ve, i abans està previst que participi en el Festival Shakespeare, que aquest any es farà al centre de Barcelona. "Les ganes d'aquesta companyia no són normals -diu Calvo-. Poden fer el que volen, sense demanar permís a ningú. I això, per a un director que sol rebre encàrrecs és genial".