Cultura 26/03/2012

Antonio, estimat

Pep Tosar
2 min

DIRECTOR DEL CÍRCOL MALDÀAvui és el primer diumenge de primavera i jo estic amb l'Evelyn i uns amics del teatre dinant en un restaurant de Barcelona que conté certa semblança amb aquell on ens vas convidar a dinar el primer dia que ens vàrem conèixer personalment, quan érem a Madrid per estrenar Revés , aquell espectacle basat en el teu conte. Això és el que he pensat tot d'una quan hem entrat al restaurant asiàtic: aquest lloc s'assembla molt a aquell de Madrid on dinàrem amb en Tabucchi per primera vegada.

En aquella ocasió, tu et vas entestar a aparèixer com un fantasma amb tendència a les sorpreses. Jo t'havia avisat per telèfon sobre els dies de representacions a Madrid i tu em vas dir que, bé, que ja veuríem. Aleshores, d'amagat, vas trucar a Carlos Gumpert i li vares dir: "Tu compra les entrades per a tal dia i no els diguis res. Junts veurem la representació i, aleshores, en el moment dels aplaudiments, jo apareixeré de dins la fosca i em reuniré amb ells a l'escenari". En Carlos va dir-te que ens donaries un ensurt de mort, i tu li vares dir que no, que no, que nosaltres entendríem que tot estava relacionat amb Revés .

Avui és el primer diumenge de primavera i jo estic amb l'Evelyn i uns amics del teatre dinant en un restaurant de Barcelona que conté certa semblança amb aquell on ens vas convidar a dinar el primer dia que ens vàrem conèixer personalment. I en aquest moment em truca un periodista. Atenc la trucada perquè intueixo que es tracta d'algú que vol acudir a la representació d'aquesta tarda al teatre, que va a càrrec dels companys amb qui dino a plaer. "Sí?", despenjo. "Hola, sóc el senyor tal i et truco per dir-te, encara que potser ja ho saps, que ha mort Antonio Tabucchi. I et trucava per si et semblaria bé tal i tal…"

De cop, em fallen les forces, sento una mica de mareig en recórrer amb la vista els detalls del restaurant. Sento que l'Evelyn m'agafa la mà i que els meus companys m'observen amb estranyesa. Què passa? Diuen que en Tabucchi ha mort. No és possible! I mentre les paraules "no és possible" fan voltes dins el meu cap, com un ressò a la fi del món, m'adono que, com sempre, com tu ens has ensenyat, som davant una situació real fora d'allò que és real. Que som davant el Revés final d'Antonio Tabucchi. I mentre provo de contenir la tremolor i les inevitables llàgrimes, acudeixen a la meva ment, amb la veracitat d'una font, les consignes tabucchianes amb què he pogut sobreviure als meus dies i amb què tracto de desxifrar aquest últim envit del teu Revés . Comprenc que es tracta del final de la teva obra. És a dir, d'aquell moment de tot gran poeta, en què el seu treball començarà a créixer dins nostre, a enfortir-se i a multiplicar-se. Serà ara quan tots aquells que odien l'home hauran de sumar a la ja temible llista de Shakespeare, Pessoa, Txèkhov, Maiakovski, etc., l'impertorbable Tabucchi, les obres del qual s'alçaran com a infinits d'aliment per a l'home, que ressorgirà de les seves cendres per reconstruir-se amb les partícules que tots els Tabucchis ens enviaran des dels seus revessos.

Mestre, ens has deixat orfes. Però compta amb nosaltres.

stats