Àngel Llàcer es llança al mar amb García Márquez
BarcelonaPer ser conscients de fins a quin punt influeixen les lectures obligatòries als alumnes, cal dir que Marc Montserrat-Drukker va llegir Relato de un náufrago, de Gabriel García Márquez, a l’institut i li va quedar “gravat”. Li ha costat disset anys aconseguir els drets per portar-lo al teatre, perquè ni el mateix autor ni la seva agent, Carmen Balcells, eren propensos a cedir-los, però finalment la fita mundial va tenir lloc ahir al Teatre Lliure de Gràcia i es repetirà cada nit fins al 4 de desembre.
La història en la qual es basava García Márquez va passar el 1955. Vuit tripulants van caure al mar des d’un vaixell militar i un d’ells va aconseguir sobreviure. El títol del llibre -que no es va publicar fins al 1970 a Barcelona, amb Gabo a l’exili- explica la peripècia: Relato de un náufrago que estuvo diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber, que fue proclamado héroe de la patria, besado por las reinas de la belleza y hecho rico por la publicidad, y luego aborrecido por el gobierno y olvidado para siempre. El fet que l’escriptor publiqués en una sèrie de reportatges a El Observador de Bogotà aquesta història, que posava en evidència el govern perquè revelava que la fragata duia contraban, va ser el que el va portar a marxar com a enviat especial a París.
També el va submergir en un litigi amb el protagonista del periple perquè, prenent-li la paraula a l’autor, que havia defensat que les històries també són de qui les viu i li havia entregat part dels drets d’autor, l’home va perseguir-lo per quedar-se part dels guanys dels milions de còpies i traduccions del llibre. Aquesta disputa sobre de qui és la història és el que ha donat forma a l’adaptació teatral: Emilio Gutiérrez Caba interpreta l’escriptor i un esprimatxat Àngel Llàcer -ha perdut dotze quilos per exigències del text- és el sofert nàufrag.
Montserrat-Drukker assegura que al text, que està “plantejat com un conte d’aventures”, ja hi ha “l’essència de l’univers de Gabo”, tot i que Cien años de soledad va aparèixer el 1967. La qualitat literària de la història és un dels seus atractius i alhora un repte per als actors, en un espectacle molt físic, on es mesclen el present de l’acció i el passat literari. “En deu dies passa una vida. I quan arriba a la terra, que és arribar a la vida, en realitat per a ell és arribar a la mort, al descans”, afirma Llàcer.
