Andratx ret homenatge a Porcel

Andratx.La presentació de tres llibres -Les passions ocultes , Cròniques d'un poble i Escriptures contemporànies: Baltasar Porcel i la seva obra , a càrrec de Damià Pons, Antoni M. Planas i Gabriel Ensenyat, respectivament- va servir com a sentit homenatge del poble d'Andratx al seu fill, l'escriptor Balsasar Porcel.

El reconeixement va tenir lloc divendres al saló parroquial presidit per dos retrats de Porcel, l'autor dels quals, el pintor Nils Burwitz, seia entre el públic. Bernat Reus, president de l'Obra Cultural d'Andratx, presentà els ponents i saludà la família de l'escriptor, que seia a primera fila. També agraí la presència a tots els assistents que omplien el local.

A continuació prengué la paraula Damià Pons, que desgranà l'epistolari Les passions ocultes , format per 485 cartes que s'escrigueren Baltasar Porcel i Llorenç Villalonga. En total, més de vuit-centes pàgines que han de servir als estudiosos per acostar-se a aquests dos escriptors magnífics, però també als lectors en general, ja que el volum representa, en paraules del professor Pons, un dels grans epistolaris de la literatura catalana.

Seguidament, Antoni M. Planas presentà Cròniques d'un poble , que és un aplec dels articles publicats per Porcel al setmanari Andraitx entre 1952 i 1969, la majoria dels quals sota els pseudònims Arelol i Barbarroja. La recopilació i l'edició d'aquest material ha estat a càrrec del mateix Planas, de Guillem Pujol i de Mateu Ramon. Els escrits són d'un Baltasar molt jove, però ja insinuen els vessants de bon escriptor i periodista.

Finalment, Gabriel Ensenyat parlà del volum Escriptures contemporànies: Baltasar Porcel i la seva obra , que conté la publicació dels treballs presentats en les jornades sobre l'escriptor andritxol organitzades l'any 2007 pel departament de Llengua Catalana de la Universitat de les Illes Balears.

A l'exposició acadèmica de rigor s'hi afegiren tota una sèrie de detalls, curiositats i anècdotes que els ponents, generosament, confiaren al públic.

A principis dels anys 60, explicà Damià Pons, Baltasar Porcel va ser un element de disputa entre el món de les lletres catalanes i les castellanes. Per una banda, José Manuel Lara, José María Gironella i Llorenç Villalonga el pressionaven perquè escrigués en castellà i, per l'altra, Joan Salas, Joan Triadú i Ermengol Passola ho feien en sentit contrari. Però els dubtes s'esvaïren ben aviat i Porcel continuà una carrera que el portaria a ser un dels grans escriptors de la literatura catalana.

I és que no foren precisament les opinions de les personalitats que envoltaven l'escriptor que el feren decidir, sinó que Porcel actuà en consonància amb el que volia explicar al món a través de la seva obra. I és aquí on començaria a forjar-se, entre d'altres, el mite d'Andratx.

Gabriel Ensenyat es va referir precisament a aquesta qüestió: Andratx, Mallorca, la Mediterrània, la seva cultura i història són temes recurrents en les obres de Porcel. I més enllà de l'obra. És així que l'any 2008, pocs mesos abans de morir, Baltasar Porcel tancà unes jornades sobre Jaume I i la conquesta de Mallorca, en les quals reivindicà la importància del municipi d'Andratx en la gesta. Segons explica el rei en Jaume al Llibre dels Fets , l'estol que es dirigia a conquerir l'illa va fer una aturada tècnica a l'illot del Pantaleu, just davant la platja de Sant Elm. Baltasar Porcel s'oferí a pagar un monòlit commemoratiu, però les mesures de protecció ambiental de l'illot n'impedien la instal·lació.

L'homenatge de divendres va servir per reivindicar la figura de l'escriptor al seu poble natal, Andratx. De les intervencions dels ponents es desprengué, però, la necessitat imperiosa de continuar aprofundint en l'estudi de Baltasar Porcel, d'obrir centres per a la difusió de l'obra, de cercar tots els racons on tenen lloc les històries, etc.

Baltasar Porcel va deixar una obra majúscula, un univers magnífic. I és necessari retornar-hi periòdicament, fer-ne relectures, enfocar-la des de noves perspectives, perquè és així precisament com s'ha de fer, perquè, com diuen les primeres paraules d' El cor del senglar , és quan encertes a mirar el món o qualsevol món amb ulls nous que el cor torna a bategar anhelós.