De Jorge Semprún se'n pot parlar com a intel·lectual, com a escriptor i com a polític. Tot amb nota. Se'n pot parlar com a protagonista d'una vida molt compromesa. També com d'un home a la vegada de conviccions i d'esperit lliure. I també com a amic de Catalunya. Això darrer es pot resumir en el següent. Va ser, de molt, el ministre de Cultura del govern espanyol més obert als plantejaments de la Generalitat i, en general, de Catalunya; el més proper a la cultura catalana i el més respectuós amb el nostre autogovern. No només amb paraules, sinó amb fets. En diré només dos. Primer, els pactes Semprún-Guitart de col·laboració amb la Generalitat amb voluntat d'autèntica entesa i des del respecte a les nostres competències. Segon, la manera molt favorable com va portar, pel que fa a Catalunya, el Museu de Figueres i el llegat d'en Dalí.
