‘Amar en paz’
Estrella Morente amb la guitarra de Niño Josele, el primer disc de la recomanació setmanal de Xocolat
PalmaQualsevol novetat que arribi de Calle 54, la factoria de Fernando Trueba, té, com a mínim, garantia de qualitat i generalment d'èxit i aprovació. No es pot negar el bon gust i la sensibilitat del cineasta a l'hora d'envestir projectes: des d'aquell musical que donà títol a la productora fins al milionari i incontestable èxit de Lágrimas Negras de l'enyorat Bebo Valdés i el 'carismàtic' Diego el Cigala o els reculls que amb el nom de Música para los amigos s'han dedicat a presentar exquisideses del món del jazz.
Reprenent la seva fórmula, certament ja no tan novedosa, de la fusió de cultures i estils d'ambdues parts de l'Atlàntic, Trueba junta la gran hereva del cante, Estrella Morente, amb el guitarrista flamenc més jazzístic, Niño Josele, fent un homenatge als grans compositors de la música brasilera del segle XX. Hi ha Jobim i Vinicius, òbviament, però també versions d'altres autors més "històrics" o una 'bachiana' del clàssic Heitor Villa-Lobos. Com diu Trueba a la presentació, no es tractava de fer un "disc brasiler", sinó, com també diu, "una carta d'amor a tota la música del Brasil".
Estrella Morente ja és, a aquestes altures, molt més que una promesa del flamenc. A la vegada, ja ha participat en altres projectes de Trueba, com la banda sonora de Chico y Rita, i ha col·laborat amb figures del jazz com Pat Metheny. Així, és evident la seva preparació i mirada oberta. Per part seva, Niño Josele és l'autor, entre altres meravelles, d'un preciós disc d'homenatge a l'obra de Bill Evans amb la peculiaritat de traslladar a la guitarra flamenca el món pianístic d'Evans.
El resultat no defrauda. Hi ha prou talent per no fer-ho. Es defuig de concessions i descobrim grans temes no gaire sentits i, a la vegada, els més habituals guanyen vida pròpia, en part gràcies a les adaptacions de les lletres al castellà, sembla que fetes pel mateix Trueba.
Un valor afegit habitual a totes les produccions de Calle 54. La presentació, impecable. El músic-director sap cuidar i respectar els compradors oferint-los un envoltori atractiu. En aquest cas, el llibret, amb unes dimensions més grans que les habituals dels CD i obra de l'estudi Mariscal, està ben documentat i inclou reproduccions de les portades on originalment es publicaren els temes inclosos.|
