Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Àlvar Caixal debuta amb el premi Sant Joan

L'arqueòleg s'endú els 35.000 euros del guardó per 'Les llavors del silenci'

Quan Àlvar Caixal (Barcelona, 1960) va rebre la trucada que l'informava que havia guanyat el 33è Premi Sant Joan de literatura catalana amb Les llavors del silenci no s'ho va creure. Li semblava que era impossible. "Vaig començar a donar voltes per casa, desorientat", explica. No és estrany. Caixal debuta amb aquesta novel·la que barreja la història, el misticisme i la intriga. Al fons de la narració hi ha la recerca de la identitat: "Parla de qui som i de qui creiem que som, de l'essència de l'ànima, de què somiem i per què ho somiem", explica Caixal. Llicenciat en prehistòria i història antiga, admet que la seva feina com a arqueòleg al Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona li ha donat material per escriure i eines per treballar.

A la novel·la, però, hi ha elements sobrenaturals que segurament no es troben en cap excavació arqueològica. La frase del poeta persa Muhammad Rumi, que inicia Les llavors del silenci , és significativa: "Si la forma desapareix, l'essència és eterna". El tema de la reencarnació plana en una història que salta constantment del passat al present. Hi ha enganys familiars, odis, històries amagades i amors impossibles. Els protagonistes són el Frank, un metge de les Brigades Internacionals desaparegut la primavera del 1938 en la retirada de l'exèrcit republicà al front d'Aragó, i l'Alfred. Aquest últim és un home casat, sense fills, que l'hivern del 2002, amb el suïcidi del seu pare, un vell amargat, solitari i franquista de segona fila, comença a viure esdeveniments estranys. Té un malson macabre: la seva pròpia mort. "Comença a fer-se preguntes, algunes que fins i tot pensava que no s'hauria d'haver fet mai", explica Caixal. Al principi, aparentment, els dos personatges no tenen cap relació. Però al final s'acabaran trobant.

"El llibre és fruit de quatre anys de feina. Escrivia als vespres, a les nits, caps de setmana, estius. L'he reescrit, l'he girat del dret i del revés. L'he amagat en un calaix, i no ha estat fins ara que m'he vist amb forces per entregar-lo", explica Caixal. Ara el guanyador del premi Sant Joan admet que se sent més que feliç: "És una satisfacció desaforada".

De Caixa Sabadell al BBVA

L'escenari de l'entrega del premis no ha canviat des de temps pretèrits -l'imponent edifici modernista de Jeroni Martorell que era de Caixa Sabadell-, però la publicitat que apareix darrere el guardonat sí que és diferent. Si la novetat del premi Sant Joan de l'any passat era la retallada del guardó -dels 60.000 euros que es va endur Andreu Martín el 2011 es va passar als 35.000 euros lliures d'impostos que va guanyar Ada Castells el 2012-, aquest any el que canvia és qui convoca el premi. Ho fa la Fundació Antigues Caixes Catalanes de Manlleu, Sabadell i Terrassa (l'antiga Obra Social d'Unnim) juntament amb el BBVA (patrocinador d'aquesta Fundació i propietari del negoci financer d'Unnim).

Això sí, el mantenen com un dels premis més ben dotats de les lletres catalanes i confirmen l'aliança amb Edicions 62, que publicarà el llibre a la tardor. El director territorial de BBVA a Catalunya, Xavier Queralt, va assegurar que el premi té futur: "Continuarem el que estaven fent la Caixa Sabadell, el BBVA i la Fundació Antigues Caixes Catalanes. En som hereus".