Publicitat
Publicitat

EL NOU ESCENARI CULTURAL

El gerent del Teatre Nacional marxa per desavinences amb la conselleria de Cultura

Alfred Fort, el primer que plega

El món de la cultura bull des de fa setmanes per culpa de les retallades anunciades pel conseller Ferran Mascarell i l' estil del seu equip. El primer que plega és el gerent del TNC, Alfred Fort.

Alfred Fort va anar a la conselleria de Cultura després de Nadal per veure el nou equip, i va sortir del Palau March una mica desconcertat. No li va agradar el to del secretari general de Cultura, Xavier Solà, ni el del director de l'Institut Català d'Indústries Culturals, Fèlix Riera. Tampoc no li va agradar el que li van dir. Aleshores, els va comentar que ell potser no era la persona més indicada per a tot el que volien fer. I, com que no ha rebut cap notícia des d'aleshores, Fort ha decidit plegar: a primers de març va enviar una carta a Mascarell -amb qui no s'ha trobat oficialment- en què li deixava clar que a finals de mes abandonaria la direcció general del TNC. "Abans que m'ho comuniquin ells, tinc el luxe de dir-ho jo", assegura a l'ARA. I això que, d'entrada, no està en total desacord amb les grans retallades pressupostàries exigides per Cultura -"si s'han de fer, es fan"-, sinó amb l'estil del duet Solà-Riera, i els seus plans de futur per al sector escènic.

Des de fa setmanes, corre el rumor que el principal pla de la conselleria passa per crear una estructura única que controli el TNC, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors, els tres escenaris més emblemàtics i amb més pressupost del país. Pensen que tenen una estructura massa gran i que cal aprimar-la. "Si ho tenen clar, que ho facin ells", indica Fort, que va arribar al TNC el març del 2007 en substitució de Joan Francesc Marco, ara gerent del Gran Teatre del Liceu. En aquests quatre anys, Fort ha treballat colze a colze i en total sintonia amb el director artístic, Sergi Belbel.

Des de la conselleria, deien ahir a aquest diari que respectaven plenament la decisió "personal" de Fort i desmentien el rumor sobre la creació de la superestructura de gestió. Però la fusió, a banda de les retallades, preocupa molt. Al Teatre Lliure, que n'han sentit campanes, no els agrada gaire la idea. Des d'aquí ens diuen que el patronat que el gestiona mai veuria amb bons ulls que la gerència de l'escenari més emblemàtic del teatre català estigués controlat per algú aliè a la casa. "A més, això no suposaria cap estalvi, sinó que ho encariria tot", diuen al teatre fundat per Fabià Fuigserver, Lluís Pasqual, Anna Lizaran i companyia el 1976. El Lliure té una estructura diferent al Nacional: el pressupost prové de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el ministeri de Cultura. En el cas del TNC, les aportacions públiques surten totalment del govern català.

El Mercat, al seu torn, és un consorci format per Generalitat, Ajuntament i ministeri. Treballa sota mínims, sobretot des que a Madrid els van dir que els reduirien la seva aportació un 40% en els propers tres anys.

El 30-70 francès

El que més neguiteja les institucions culturals del país són les reiterades referències dels nous responsables al model francès, en què els centres de creació gasten un 30% del pressupost en estructura i un 70% en producció. "Si volen això, que ens donin els diners que donen a França", comenten els gestors, que es queixen de les maneres de l'equip de Mascarell, que en cada trobada els passa per la cara una presumpta ineficiència. "No s'estan gestionant malament els equipaments, no sobra personal i s'estan traient bons resultats a nivell de públic", ens comenta Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors. En l'últim any, l'ocupació dels teatres públics és, més o menys, del 80%. El Lliure, per exemple, va registrar l'any passat la millor temporada de la història.

La inversió pública en cultura a Catalunya és de les baixes d'Europa (uns 300 milions d'euros: la meitat, per exemple, del que destina França a la producció audiovisual). El TNC té un pressupost total de prop de 15 milions d'euros anuals, 10 dels quals els posa la Generalitat. El Lliure compta amb uns 9 milions. I El Mercat, amb 4 milions. A França, la Comédie Française té 34 milions, 28 dels quals atorga el ministeri de Cultura. A més, el país veí té una quarentena de petits teatres nacionals repartits pel territori. L'Archipel de Perpinyà, per exemple, neix amb uns 6 milions de pressupost, en una ciutat de 150.000 habitants. A Itàlia, el Piccolo Teatro de Milà gaudeix de 20 milions d'euros de pressupost. I al Regne Unit, el National Theatre de Londres té 62 milions d'euros de pressupost, 23 dels quals provenen del Consell de les Arts d'Anglaterra. Allà, però, hi ha una llei de mecenatge que fa molt atractiu a les empreses invertir en cultura. Només a Madrid hi ha una dotzena de teatres públics. A Barcelona n'hi ha set. I cap de propietat municipal.

La conselleria ha de buscar ara a corre-cuita el relleu de Fort i, segons ha pogut saber aquest diari, ja el té.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT