Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

El director, que s'acomiada del Teatre Lliure després de vuit anys, vist pel seu entorn

Àlex Rigola: retrat d'un valent curiós i impertinent

Àlex Rigola estrenarà aquesta nit l'última obra com a director del Teatre Lliure. Es titula The End i és un xou de final de curs divertit, entre la boutade i les escopinades crítiques a la mateixa professió teatral. Serà una catarsi col·lectiva, en què artistes i espectadors afins a aquest temple de bon teatre (modern, intel·ligent, arriscat i obert al món) podran celebrar els últims anys de plaer, que han estat a l'altura de l'aura mítica del teatre inaugurat el 1976 per Fabià Puigserver i companyia -precisament succeirà Rigola un dels fundadors de la casa, Lluís Pasqual-. Àlex Rigola, però, no plega: mirarà "d'estar associat a un projecte, però amb una certa llibertat", ha dit a l'ARA. Els artistes que han treballat amb ell el retraten.

Joan Carreras

L'actor va treballar per primer cop amb Rigola a Titus Andrònic (2001) i aquest The End serà el seu quinzè muntatge junts -a la Tragèdia que estrenarà al Festival Grec també hi serà-. "I la meva admiració està intacta! Té una curiositat i una capacitat per evolucionar molt gran. No s'estanca mai, no ha agafat una línia i ja està. És molt exigent, fregant la impertinència. Però ell és així: no té ni mà esquerra ni mà dreta. No té tacte, ho diu tot pel broc gros, però en canvi té sentit de l'humor i sap crear un bon equip de feina".

Xavier Albertí

Membre de l'equip directiu del Lliure els últims tres anys i director resident del teatre durant els vuit anys rigolians, Albertí destaca un mèrit: "Haver-li donat una personalitat indiscutible, forta. Quan ell arriba, el Lliure està en un estat de percepció pública dèbil, el teatre enyora més el passat que no es projecta al futur, i l'Àlex li dóna un present i un futur. A més, ha col·locat el Lliure en el paisatge dels teatres europeus, i això no és gens fàcil".

Julio Manrique

Actor rigolià de l'etapa de Titus Andrònic , consagrat com a director al Lliure amb La forma de les coses , i futur director del Romea, Manrique defineix Rigola com un "valent": "Ha pres decisions potents, com acabar amb l'Orquestra del Lliure, tancar el Lliure de Gràcia i reformar-lo, crear el cicle Radicals, la quantitat d'espectacles internacionals que ha portat aquí o deixar-me dirigir a mi... Ha provocat que passessin coses i això sempre és bo. La gent que aposta, es posiciona, per bé i per mal, genera coses, i s'agraeix".

Lluís Marco

Durant anys va tenir un no per a Rigola, perquè treballava molt en sèries i a Madrid. "Però té la virtut que li dius que no i no s'enfada, insisteix", diu Marco. Al final va protagonitzar Rock'n'roll i Nixon-Frost : "Em sembla un tipus amb un talent extraordinari, una personalitat teatral meravellosa, una font de creació. És un dels millors directors que he tingut i que ha donat el país, a l'altura de Lluís Pasqual i Mario Gas. És un caos organitzat".

Carles Santos

Va inaugurar el Lliure de Montjuïc amb L'adéu de Lucrècia Borja i Rigola el va convertir en compositor resident. "He fet una o dues obres cada l'any i com que tenen quatre pianos sempre he tingut lloc on assajar. Ha estat una relació idíl·lica. Fins i tot crec que amb un excés de confiança: Chicha Montenegro Gallery la va veure a l'assaig general! L'any que ve? Estic programat, cosa que és bon senyal. Però el Lliure és com el Barça: un equip humà que funciona, des dels tècnics a la gent de l'administració, i s'estimen la casa. Aquest equip familiar és el millor de l'era Rigola".

Sergi Belbel

El director del TNC es desfà en elogis a l'altre director públic : "Hem compartit informació amb una entesa total. Mai ens hem barallat per cap títol, director o actor". "L'Àlex ha sabut crear una cosa generacional a la franja dels 30 i 40 anys, i ha imprès un estil a una colla d'actors i directors. I això és un mèrit artístic indiscutible, que espero que pugui desenvolupar". "De moment, però, no vindrà al Nacional".

Salvador Sunyer

El director del Centre d'Arts Escèniques de Girona-Salt i el Temporada Alta, on "Rigola continuarà treballant", en defensa una qualitat que a vegades és defecte: "Que és molt ell! -riu-. Té una personalitat molt marcada i l'ha donat al Lliure, que estava en un tràngol". El llegat: "Recuperar Gràcia, una obra extraordinària, el 2666 , i el fet que les seves obres menys bones són correctes".

Nao Albet

Amb 12 anys era actor del Juli Cèsar de Rigola i amb 17 ja feia la seva primera obra de creació als Radicals amb Marcel Borràs. "Es va llançar a la piscina i s'ha d'agrair. Després ens va proposar un altre tipus d'escriptura, Democràcia . Però no ens ha donat cap consell. Ve el dia abans i et diu què li sembla, "Massa gamberra" o "Tireu milles", i ja està".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT