Publicitat
Publicitat

La política en monuments ha tingut grans fracassos, per això cal retallar-la

Alcaldes, retalleu en monuments

Enmig d'aquesta desgraciada campanya electoral algú va apuntar, per sort sense gaire èxit, la necessitat de donar contingut a l'obelisc que tenim, a Barcelona, a la Diagonal amb passeig de Gràcia. Un cop retirada la Victòria franquista de Frederic Marès (que també és autor, coses de l'ofici, del monument a l'anarquista Francesc Layret, a la ronda de Sant Antoni), es veu que hi ha gent que pensa que el llapis no pot anar sol i que necessita ser completat amb algun altre objecte que serveixi d'homenatge a alguna persona o a alguna idea com ara la Llibertat o la Pau.

Però el problema és la cosa, no la idea. Deixem el llapis en pau, perquè en aquest país nostre això dels monuments no ho toquem gaire bé. Sembla que ens va el tema mortuori, perquè estan bé el monument al president Companys, a Montjuïc, el del Fossar de les Moreres, i el cementiri nou d'Igualada, d'Enric Miralles, amb valors escènics molt interessants. Però hem tingut grans fracassos, com el desafortunat monument a Francesc Macià a la plaça de Catalunya, una de les darreres intervencions de Subirachs abans que tinguéssim la sort que es tanqués de per vida a la Sagrada Família, o la grotesca i antiquada escultura del monument a Francesc Cambó, per sort sempre tan cagada pels coloms com es mereix. I tenim bona part de les rotondes de l'entrada dels nostres pobles i ciutats empastifades amb baluernes enormes que pretenen homenatjar la indústria del ferro, els pescadors, els vinyataires, les treballadores del tèxtil, la dona, els miners, els castellers o l'oli d'oliva. No sé per què els alcaldes tenen la dèria de decorar-les, tan boniques que són amb herba, i hi planten sempre alguna cosa, una barca, una àncora o algun bunyol d'un escultor local. És cert que també tenim bons autors de monuments, com el valencià Adreu Alfaro, amb peces tan encertades com el monument a la dona treballadora, a Terrassa, o el conegut Català power , una de les còpies de la qual és a la plaça major de Banyoles. Però com que no li podem encarregar tot a l'Alfaro, suggereixo als senyors alcaldes i a les senyores alcaldesses que, si més no mentre duri la crisi, retallin en monuments. Tot això que ens estalviarem. Ningú protestarà. Només algun escultor local, però aquesta pèrdua de vots és assumible.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT