Així es tracta un clàssic

Barcelona‘Les dones sàvies’ CÍRCOL MALDÀ 9 D’OCTUBRE

Diu el gran director argentí Ricardo Bartís que dirigir un clàssic seguint el text, la didascàlia i les acotacions és molt fàcil, i que el que és difícil, i és l’únic que és assenyat, és fer-ne una lectura personal. Doncs això aconsegueixen Enric Cambray i Ricard Farré en aquest Les dones sàvies en què el mestre Molière satiritza la pedanteria i ridiculesa de l’aristocràcia del seu temps. I és que a Les dones sàvies tots els personatges, tret de la criada Martina, estan marcats per la seva irrellevància humana i intel·lectual. El pare és un calçasses dominat per una dona amb un fals amor per les arts i fascinada per un engalipador lletraferit que respon al nom de Cunill. Les dues filles en realitat només pensen a casar-se, i la tieta està convençuda de ser una bellesa irresistible. Fins a vuit personatges que els dos actors es reparteixen en un fascinant exercici de fregolisme, ja sigui girant una bata o posant-se una còfia o una perruca.

És un magnífic espectacle d’estil clown que respecta no tan sols l’argument sinó també part del text original, amb les seves màximes irrefutables, però que introdueix alguns detalls menys clàssics, com la tan actual qüestió de la llengua (Pompeu hi treu el cap), i que fins i tot juga amb la participació del públic en el 5 x 10, un joc sobre la demagògia que fa sucumbir qualsevol que tingués dubtes sobre la proposta. Si la dramatúrgia de Lluís Hansen és molt eficaç, la solvència gestual dels dos actors i, el més important, la claredat en la dicció -que tantes vegades trobem a faltar- són totals.

La troballa és que és una paròdia sense màscara que explota el ridícul de tots plegats amb la intenció, com la que tenia Molière, d’entretenir. I carai si ho aconsegueix!