Publicitat
Publicitat

ART

El Macba inaugura la primera retrospectiva de la fotògrafa palestina

Ahlam Shibli: una mirada íntima al dolor dels palestins

La càrrega política de les imatges de la palestina Ahlam Shibli és tan continguda com punyent. El Macba recull pràcticament tota la seva obra a la mostra La casa fantasmal, i a més ha produït el seu últim treball.

Nascuda l'any 1970, la fotògrafa palestina Ahlam Shibli té l'estudi a Haifa i passaport israelià. Creu, però, que aquesta població és palestina i no veu cap contradicció amb el fet de tenir un passaport d'Israel, on la seva fotografia, compromesa amb la causa palestina, ha sigut censurada. "Em prenc la meva pròpia llibertat, la construeixo", va dir dimecres al Macba durant la presentació de La casa fantasmal , la primera exposició monogràfica que presenta a l'Estat i la més ambiciosa, ja que reuneix pràcticament tota la seva trajectòria. El Macba, el Jeu de Paume i el Museu Serralves de Porto, a més d'organitzar la mostra, han produït Death , l'última sèrie de fotografies de l'artista, que veu la llum per primera vegada al museu d'art contemporani barceloní.

"La causa palestina està al centre de la trajectòria de Shibli, però el seu compromís polític és més transversal", va explicar Bartomeu Marí, el director del museu. "Tinc les meves pròpies idees sobre el conflicte àrabo-israelià, i la meva pròpia agenda política, però intento no imposar-la a la meva obra. Amb les meves fotografies no vull jutjar els fets que retrato ni donar respostes, però vull que els espectadors siguin capaços de jutjar i de tenir respostes", va reblar la fotògrafa.

La mort com a principi de la vida

L'obra de Shibli s'ha pogut veure poc a Palestina per la falta d'institucions artístiques. Així i tot, l'ha presentada en conferències amb projeccions. La sèrie Death està formada per 68 fotografies que ofereixen una visió complexa dels fenòmens dels màrtirs palestins. Cadascuna de les imatges està acompanyada d'una llegenda extensa en què l'autora explica qui són les persones que hi apareixen i les circumstàncies en què es va fer la foto. "Ahlam Shibli és el testimoni dels vençuts, dels desposseïts, dels que no tenen veu", va explicar Marí. Aquestes imatges sorgeixen de la convivència amb les persones que retrata, no tenen la urgència del fotoperiodisme. Shibli no fa les fotografies fins que s'ha guanyat la confiança dels protagonistes, quan la càmera ja passa gairebé desapercebuda, i sempre amb el seu permís. Per sota dels detalls quotidians que s'hi poden observar, en moltes de les fotos hi ressona el dolor de les circumstàncies que retrata. Per fer Death , Shibli va viure durant prop de mig any a la població de Nablus. El testimoni que en va obtenir és tan contingut com corprenedor. "El martiri és una opció per construir l'esfera pública a Palestina. Els han expropiat el dret a administrar la pròpia mort, i els màrtirs representen el principi de la vida", va explicar Carles Guerra, el conservador en cap del Macba i un dels tres comissaris de La casa fantasmal .

Ahlam Shibli va treballar amb el Macba per primera vegada el 2008 en l'exposició Arxiu universal , i ha afirmat que tornar al museu és "com tornar a casa". Precisament la falta d'una llar, el desarrelament i els conflictes que pateixen diversos col·lectius per inscriure's en un lloc centren les nou sèries que formen l'exposició. El propi cos s'acaba convertint en la llar, com les persones homosexuals que va retratar a la sèrie Eastern LG-TB (Lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de l'Est) . Van haver d'abandonar els seus països per poder viure amb més llibertat la seva orientació sexual, però als entorns de les ciutats on van anar -Zuric, Londres, Barcelona, Tel Aviv- tampoc no van ser acceptats i, per sobreviure, acaben sent carn de locals nocturns.

La sèrie Dom Dziecka. The house starves when you are away (La casa passa gana quan no hi ets) retrata les condicions de vida en un seguit de cases d'acollida poloneses on els nens i els adolescents que hi viuen es cuiden a ells mateixos, i són els llaços afectius els que construeixen un sentiment de tenir una llar. Un altre dels treballs europeus de Shibli, Trauma , retrata la vida dels habitants de Tulle, una localitat francesa on els nazis van assassinar un centenar d'homes. Pocs anys després, algunes de les mateixes persones que es van resistir a l'ocupació alemanya van combatre en les guerres d'independència d'Indoxina i Algèria.

Les