Cultura 13/08/2016

Agustí Torres: “He anat d’amagat i he botat barreres per fer algunes de les fotografies”

L'artista visual ha transitat els (macabres) paisatges que deixa la petjada de l’home i els ha conjugat amb una mirada sarcàstica de l’humanisme de Da Vinci

i
Rafel Gallego
4 min
Agustí Torres: “He anat d’amagat i he botat barreres 
 Per fer algunes de les fotografies”

PalmaDes d’abocadors a cementiris de màquines; des de magatzems de pneumàtics gastats a boscos cremats, passant per Benidorm. Agustí Torres ha transitat els (macabres) paisatges que deixa la petjada de l’home i els ha conjugat amb una mirada sarcàstica de l’humanisme de Leonardo Da Vinci. El resultat és Vitruvis, la mostra d’imatges que estarà oberta al públic fins al 28 d’agost en el Centre Melis Cursach de Capdepera. El medi ambient és l’àncora d’Agustí Torres, fotògraf i documentalista (Sant Llorenç des Cardassar, 1965) que va retratar Miquel Barceló en ple procès creatiu. Des de les seves conviccions combat el mercantilisme i el vessant decoratiu de l’art.

Què vol ser Vitruvis?

Vol ser una reflexió crítica de la imatge. Com a professional i crític del llenguatge visual, m’interessa la galeria com a espai per plantejar aquesta reflexió. En aquesta sèrie empr símbols visuals molt arrelats al nostre imaginari col·lectiu per veure com han afectat les dues grans tradicions culturals del nostre entorn -la religió judeocristiana i l’humanisme- a la relació de l’home amb la natura. La religió judeocristiana ens ha transmès que l’home està per damunt de la natura i que aquesta era una amenaça constant; amb la Reinaxença, l’humanisme fuig d’aquesta concepció i proposa entendre la natura a través de la ciència i adaptar-la a les nostres necessitats a través de la tecnologia. Aquestes dues visions han coexistit i ens han duit a la situació actual: encara pensam que estam per damunt de la natura, però s’ha girat la truita en el sentit que som nosaltres els que ens hem convertit en un perill per al món natural.

A l’exposició veim des del mite d’Adam i Eva al mateix Vitruvis de Da Vinci?

Amb la imatge del paradís i el pecat original (a la pàgina de la dreta) he creat una paradoxa. La imatge de Da Vinci representa l’home perfecte, i això és un problema, perquè l’home és divers i variat, amb múltiples interessos i formes.

Mostrau cossos que rompen el cànon...

Romp el cànon per mostrar una mena d’antiheroi que espenya tot el que toca. També empr els dibuixos de Da Vinci com a metàfores. Les ales, per exemple, per a ell representaven l’alliberament de l’home. Quan l’home pogués volar s’alliberaria de l’esclavatge de la natura. Amb la tecnologia hem intentat manipular la natura, però aquests avenços tecnològics estan associats a uns interessos i a un model econòmic molt concrets, de manera que els ideals humanistes estan molt enfora d’assolir-se. En el model capitalista els que es beneficien de la tecnologia són els que controlen els mitjans de producció; la tecnologia subtitueix llocs de feina i els treballadors són arraconats en bosses de treball. A què accedeix la majoria? a la tecnologia de consum, que és molt enlluernadora i no s’utilitza de manera crítica. Ningú no qüestiona el desenvolupament tècnic que teòricament ens du cap a un món millor; oblidam que aquests avenços estan basats en una situació d’injustícia que encara vivim. Hem robat recursos d’unes persones en benefici d’altres i també hem explotat recursos mediambientals sense mesura. Ens hem de qüestionar el progrés, com a mínim la idea dogmàtica que tenim del progrés en la societat actual. Aquesta sèrie de fotografies és una crítica al concepte de progrés.

Hi ha una certa unanimitat en la nostra societat que el turisme de masses representa el progrés...

El turisme ha estat possible gràcies a l’explotació injusta dels recursos. Ha estat possible gràcies al preu del petroli, que ha davallat gràcies unes dictadures mantingudes per Occident, gràcies a una situació injusta en els països pobres amb jaciments; gràcies a les guerres. I des del punt de vista mediambiental, el turisme tampoc no és sostenible. Però no feim res per aturar-lo.

Com ha estat el procés per fer unes fotografies que en certa mesura són compromeses?

He hagut de botar barreres i anar d’amagat per fer algunes d’aquestes fotos. Les empreses que gestionen els espais que hi apareixen són conscients de la mala imatge que tenen i no posen les coses fàcils. Per exemple, vaig haver de signar un contracte en el qual em comprometia a no dir mai on és un dels abocadors que hi surten.

Les noves tecnologies han banalitzat la fotografia com a eina reflexiva? La selfie seria el paradigma més absurd.

Les noves tecnologies ens han fet creure que tenim a les nostres mans els mitjans de reproducció. L’art no només representa una realitat, sinó la realitat, perquè l’espectador les adopta com a exemplars i intenta imitar-les. Al llarg dels segles, aquesta realitat adoptada ha estat imposada pels que tenien el poder. Ara sembla que tenim el mitjà per reproduir-nos a nosaltres mateixos, però sembla que, en realitat, amb les selfies per exemple, intentam representar-nos com els models que ens ven la societat. La majoria de selfies imiten postures de famosos que projecten èxit.

Us heu fet mai una selfie?

(Riu) No.

stats