Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Aeham Ahmad, el pianista de Damasc, a Palma

El concert benèfic per Proem-aid és el 27 de setembre al teatre Principal de Palma

Aeham Ahmad empenyia el seu piano amb rodes i el feia sonar entre les runes pels carrers de Yarmouk (Síria). Ho feia per contagiar d’esperança les persones abatudes per la guerra. L’any 2015 va haver de fugir sense la seva família a causa de la prohibició dels islamistes.

El pianista de Damasc serà a Palma el 27 de setembre al teatre Principal a partir de les 20 h en un concert benèfic organitzat per Proem-aid, una ONG de rescat professional d’emergència. L’organització ha muntat aquesta actuació especial per aconseguir suport per a la tasca humanitària que realitza.

I és que de vegades les notes d’un piano poden sonar més fort que els xiulets ensordidors de les bombes. Aeham Ahmad és de gira per Europa i farà aturada a Palma. En aquesta actuació, es presentarà l’oportunitat d’escoltar la malenconia de l’exili d’un pianista que concep la música com una arma per construir l’esperança d’un món diferent. “Music for Hope està dedicat al meu poble, que vol viure lliure, però la seva veu no s’escolta”, diu.

Nascut el 1989 a Yarmouk, un camp de refugiats palestins a les portes de Damasc, les imatges d’Aeham Ahmad al piano, envoltat per la runa dels bombardejos a la perifèria de la capital siriana, han commogut el món sencer. Allà, Ahmad tocava cada dia el seu piano, que duia en un carretó, envoltat d’infants que l’acompanyaven cantant. Una forma de resistència a la guerra, la revolta de la música contra l’estrèpit mortífer del conflicte militar.

El dia en què els milicians de l’Isis varen cremar-li el piano -perquè la música occidental és considerada pecat mortal- i varen matar un dels infants que l’acompanyaven, Ahmad va decidir deixar el seu país i fugir cap a Europa a través de la ruta balcànica, al costat de milers de migrants. Així, va viatjar durant un any fins a arribar a Alemanya, on va adquirir l’estatus de refugiat i va començar a tocar en teatres. Fou el primer artista a rebre el Premi Beethoven, el 2015, pel seu treball a favor dels drets humans.

L’agost de 2016 es va editar Music for Hope, el seu primer àlbum, format per 18 temes que conten el drama de la guerra a Síria per mitjà d’una música “clàssica”, d’estil plenament occidental, conjuntada harmònicament amb els versos i les melodies dels cants àrabs. Una fusió sorprenent que es tradueix en un univers musical inèdit. Ara treballa en el segon disc i la seva autobiografia, tots dos previstos per a enguany.

És una història única i alhora, probablement, similar a la de tants éssers humans que escapen de la guerra, forçats a abandonar les seves pròpies arrels a la recerca d’un futur millor o simplement d’un futur. Ahmad ha trobat aquest futur i l’ha trobat a Europa, l’Europa de la música clàssica que va descobrir de petita a Damasc.

Etiquetes