Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Adéu a la musa dels musicals aquàtics

Esther Williams, campiona de natació i estrella de Hollywood als anys 40 i 50, mor als 91 anys, mig segle després de retirar-se

Esther Williams, l'adolescent campiona de natació que va esdevenir una estrella de Hollywood en la dècada dels grans espectacles aquàtics dels estudis Metro Goldwyn Mayer, va morir ahir a Beverly Hills als 91 anys. Des d' Escola de sirenes (1944) fins a La filla de Júpiter (1955), Williams va nedar en piscines, llacs i oceans en Tecnicolor i es va convertir en l'estrella més taquillera de Hollywood el 1949 i el 1950. "Esther Williams va fer una gran contribució al cinema: el seu magnífic cos atlètic -va escriure la crítica de cine Pauline Kael-. Durant 10 anys, la MGM va treure-li tot el profit possible fent-la saltironejar en banyador i esperant que el públic s'emocionés".

En la seva autobiografia del 1999, Williams deia que haver aconseguit ser una estrella cinematogràfica era un "premi de consolació" per no haver pogut conquerir la medalla d'or olímpica que tant havia perseguit. En els campionats nord-americans del 1939 una Williams de 17 anys va guanyar tres medalles d'or i un lloc a l'equip olímpic dels Estats Units per als Jocs del 1940. Però Hitler va envair Polònia i els Jocs es van suspendre per l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

Una piscina de 250.000 dòlars

En una època en què les pel·lícules costaven menys de 2 milions de dòlars, la MGM va construir per a Williams una piscina de 250.000 dòlars a l'estudi 30. Tenia finestres subaquàtiques, fonts de colors i plataformes hidràuliques i normalment també una dotzena de belleses en banyador. En aquesta piscina de 7,6 metres de profunditat, que les nedadores van batejar com "el carreró de les pneumònies", Williams es va foradar els timpans set vegades.

El 1952 les escenes aquàtiques dels films de Williams, fantasies barroques sovint coreografiades per Busby Berkeley, es van tornar més i més extravagants. A La sirena del milió de dòlars , l'actriu portava 50.000 lluentons i una corona d'or. La corona estava feta de metall i, en un salt de l'àngel des d'un trampolí de 15 metres, el cap li va girar bruscament en tocar l'aigua. L'impacte li va trencar l'esquena i es va passar sis mesos amb un guix.

Williams calculava que havia nedat més de 2.000 quilòmetres davant les càmeres. Quan portava el vestit de bany, era un tipus especial de noia americana: alta, esvelta, increïblement atractiva i modesta. Va suplicar als executius de la MGM que li donessin papers fora de l'aigua, però la resposta dels estudis era: "No toquis el que ja funciona". El públic li girava l'esquena en drames com The hoodlum saint (1946) i Ombres en la nit (1956). El seu únic èxit de taquilla en terra ferma va ser Take me out to the ball game (1949), amb Williams de propietària d'un equip de beisbol amb jugadors com Frank Sinatra i Gene Kelly.

Els homes que van donar-li la rèplica en una dotzena de comèdies lleugeres plenes de malentesos i confusions d'identitat van ser gairebé intercanviables. Johnny Johnston a This time for keeps (1947), John Carroll a Fiesta brava (1947) i Peter Lawford a A una illa amb tu (1948) eren homes ingenus que l'estudi volia convertir en estrelles. Les úniques estrelles de veritat amb qui va compartir càmera van ser Victor Mature, a La sirena del milió de dòlars, i el noi típicament americà Van Johnson, en quatre films.

L'aigua, el seu element natural

Esther Jane Williams va néixer a Los Angeles el 1921. El seu pare pintava anuncis i els seus avis materns havien arribat a l'Oest en una caravana després de la Guerra de Secessió. Rebutjada per una mare que estava tipa de pujar fills, qui es va encarregar de l'Esther va ser la seva germana de 14 anys, Maurine. Va aprendre a nedar als 8 anys. En la seva autobiografia, va escriure: "Vaig adonar-me que l'aigua era el meu element natural". Va recollir tovalloles mullades a la piscina del barri per cinc centaus al dia i poder-hi nedar. Els socorristes de la piscina van ensenyar-li el papallona, un estil que aleshores només practicaven els homes i, al campionat del 1939 de la Unió Atlètica Amateur, el papallona li va permetre guanyar una medalla d'or en els relleus de 300 metres.

Tres anys abans, els estudis Fox havien contractat la patinadora noruega Sonja Henie, tres vegades guanyadora de l'or olímpic, per convertir-la en estrella de cinema en una sèrie de films sobre patinatge. Louis B. Mayer, que dirigia la MGM, volia competir amb la Fox i, poc després, l'estudi va descobrir Williams a l'Exposició Universal de San Francisco, on aprenia a "nedar bonic" a duo amb Johnny Weissmuller, l'antic medallista olímpic, que era l'estrella de les pel·lícules de Tarzan.

Williams va ser una de les dues dotzenes d'intèrprets contractades per la MGM amb, segons va dir, "una mirada, una veu o una espurna". Poques van durar més d'un any. Per comprovar la reacció del públic amb l'actriu, Williams va obtenir un paper romàntic en una pel·lícula amb Mickey Rooney. Mitja dotzena d'estrelles -incloses Lana Turner, Judy Garland i Kathryn Grayson- havien passat pel mateix test. La resposta dels fans a Andy Hardy's double life (1942) va ser inequívoca: el públic adorava la noia amb el vestit de bany de dues peces.

Matrimonis costosos

Als 17 anys Williams es va casar amb Leonard Kovner, un estudiant de medicina al qual mantenia treballant en una botiga de roba de luxe. Kovner va demanar-li 1.500 dòlars -tots els estalvis de Williams- abans de concedir-li el divorci. El seu segon matrimoni, de 13 anys, amb el cantant Ben Gage li portaria tres fills, però va costar-li molts més diners. Segons Williams, Gage va dilapidar 10 milions en alcohol, joc i negocis fallits. També es va oblidar de pagar impostos i va deixar-li a Williams un deute amb hisenda de 750.000 euros quan van divorciar-se el 1959. En aquell moment, segons va escriure Williams, ja tenia 37 anys i no li quedava "gaire recorregut en el cinema".

Una dècada després es va casar amb l'actor i director argentí Fernando Lamas, que l'havia ajudat a nedar al canal de la Mànega a Dangerous when wet (1953). Va ser el primer home que va donar diners a Williams en lloc de demanar-n'hi, però a un preu molt alt. Els fills de l'actriu no van tenir permís per viure amb ella o anar al casament. El matrimoni va durar fins a la mort de Lamas, el 1982. Sis anys després es va casar amb Edward Bell, un professor de literatura francesa amb qui va crear una col·lecció de roba de bany.

Preguntada per qui havia estat el seu millor company de repartiment masculí, una vegada va contestar: "L'aigua".

Les