Publicitat
Publicitat

TEATRE

Activitat paranormal al carrer Robadors

La proposta de Miniteatres permet gaudir de quatre espectacles en menys de dues hores

El carrer Robadors és una miniatura del Meatpacking District de Nova York dels noranta: hipsters i putes ignorant-se en pacífica convivència. A la ranquejant mutació social d'aquest punt calent del Raval hi ha contribuït la nova seu de la Filmoteca, els tallers d'alumnes de la Massana i la recent iniciativa de Miniteatres. I els bars. Sempre pioners. També un bar dóna la benvinguda a Miniteatres. Davant la barra, una discreta taquilla per apuntar-se a qualsevol de les vint sessions que ofereixen cada dia de les quatre obres que cada mes s'agrupen sota un epígraf comú. Al juny és superpoders . Si s'opta per la marató, en menys de dues hores s'ha provat tot el que ofereix en una jornada aquest concepte de teatre-càpsula. 15 minuts per funció en una habitació compartida amb un màxim de 15 espectadors i dos o tres intèrprets.

'Singles': no parlis amb estranys

Un tret comú dels textos -estil conte literari- és el gir final per descol·locar el públic. L'obra d'Àngel Amazares també s'apunta a l'efecte sorpresa. Singles.com comença com una comèdia romàntica adaptada al flirteig virtual. Una parella (Marisa Duaso, Màrius Hernàndez) entra en fase de trobada física per descobrir que la penitència de la seva autèntica identitat no és res en comparació amb el que vindrà després. Potser ell és un tipus aturadet i ella una mica directa i esotèrica. En l'aire es nota la violència d'una primera cita entre dos desconeguts. Amazares juga amb la inseguretat emocional per conduir el text cap al psicothriller . Amb la irrupció d'un tercer personatge (Toni González) la sensació de perill s'instal·la definitivament. El desconegut entra al cercle per deixar unes quantes preguntes en l'aire que ningú s'atreveix a contestar. Per si de cas.

Invasió manga a la carnisseria

Grans ganxos metàl·lics penjats del sostre i un carnisser (Òscar Muñoz) esmolant ganivets. Truquen a la porta. Entra una dona (Estel Solé) embotida en una disfressa de col·legiala. Ganxos? Col·legiales? ¿Hem entrat en el somni lúbric d'un japonès aficionat als hentai (manga pornogràfic)? Tranquils. Ell és l'amo de La carnisseria i ella ha vingut només perquè li tallin el cor. Normal, si ets un extraterrestre ple d'empatia amb el cor inundat d'emocions. Resulta que el cos és prestat: la seva fisiologia al seu planeta original és una altra i la seva visita a la terra es deu a un tema estrictament terapèutic. La teràpia ha fracassat i l'única solució és el tall al tòrax. No serà fàcil convèncer el carnisser que faci de germà de Caracuero, però ella té informació privilegiada per despertar la ràbia necessària. Un text de Marta Solé Bonay que recorda el primer Javier Daulte, quan encara era lliure i escrivia coses com Gore .

A la recerca de la feina perduda

¿Recordeu els pobres superherois de The incredibles , alienats oficinistes anònims? Doncs això no és res. Els que protagonitzen En busca del curro perdido de Daniel Benito ni tan sols tenen aquesta trista sort. El seu present és l'atur i la cua de l'Inem. Fins i tot Superman ha emigrat per fer de pizzer a Tità. Una història voluntàriament cutre, com si els superherois clàssics haguessin acabat a les pàgines d'un fanzine d'estètica bizarra , com Mondo Brutto . Una premissa interessant que potser peca d'una estructura una mica desdibuixada. Aquí no hi ha gir final. Passada la sorpresa de desvelar la identitat oculta de l'entrevistador (Benja Toledo) i el sol·licitant d'un lloc de treball en un supermercat (Joan Bentallé), tot es confia a desenvolupar un costumisme surrealista amb apunts crítics. Ni els superherois tenen assegurat un lloc de treball. I així fins a l'infinit.

Una comèdia extrasensorial

Què passaria si es barregessin els ingredients d'una slapstick comedy (la setantera What's up doc o la cançó dels vuitanta Blind date ) i del pop lisèrgic pijo gamberro d'Austin Powers? El resultat tindria una gran semblança amb Extra-Sensorial de Javier López. Un trippy protagonitzat per un home (López mateix) amb una especial relació amb les taronges i una dona (Marta Codina) que irromp en el seu univers color butà amb la imprevisibilitat d'un fenomen paranormal. Com si la superagent Emma Peel de Los vengadores entrés en tràngol psicodèlic. Res és el que sembla, excepte la ruïna psíquica que deixa darrere seu. Ella tenia una missió i la va complir.