Els zeladors reivindiquen la seva professió

PalmaAmb el títol La seguretat, la qualitat i les competències professionals dels zeladors, un centenar de zeladors de tots els hospitals públics de les Balears es varen reunir aquesta setmana a Son Espases per debatre sobre la professionalització del col·lectiu i la necessitat de crear uns estudis reglats.

“Oficialment no existeix cap formació. Ara hi ha alguns cursos, però quan jo vaig començar fa 40 anys em varen posar amb un zelador veterà dos o tres dies perquè aprengués a moure els malalts; ens hem hagut de formar entre nosaltres”, assenyala Jaume Ferrer, cap de Personal Subaltern de Son Espases.

La creació d’estudis reglats és una reivindicació històrica d’aquest col·lectiu. Enguany, per primera vegada, han aconseguit que a través de l’Institut de Qualificacions Professionals de les Illes Balears (IQPIB) es convocassin 15 places per obtenir la certificació professional en Trasllat i mobilització d’usuaris i/o pacients, documentació i materials en centres sanitaris. Això permet acreditar coneixements a partir de l’experiència professional, però no és una solució per a les persones que comencen, que no tenen formació específica ni experiència.

“Pensam que la formació hauria d’incloure nocions d’anatomia i patologies del pacient per després saber mobilitzar-lo d’una manera o d’una altra segons la patologia, el material que s’empra, els canvis posturals i la manera de passar els pacients d’un espai a un altre”, explica Catalina Capó, coordinadora de Recursos Humans dels zeladors de Son Espases.

Una feina invisible

A l’hospital de Son Espases -inclou també els hospitals General, Psiquiàtric, Verge de la Salut i l’ambulatori El Carme- hi ha 318 zeladors repartits per les diverses unitats. Antigament s’encarregaven de manera principal de guardar les portes i ajudar a aixecar algun malalt concret que no podia aixecar el personal sanitari.“Érem una espècie de peons”, resumeix Ferrer. En l’actualitat, però, assumeixen més tasques. “Som auxiliars dels auxiliars de clínics. Si no hi ha personal sanitari, nosaltres no podem tocar cap malalt, només anam tots sols amb els pacients quan feim un trasllat per acompanyar-los a qualsevol unitat (raigs X, quiròfan...)”, explica Ferrer. A més a més, s’encarreguen del trasllat d’analítiques de laboratori i de documentació, reparteixen el material que es fa servir a totes les unitats i fan tasques de recepció i atenció a pacients i usuaris.

Són una peça imprescindible sovint invisibilitzada.“Som la primera cara quan entren a consultes o a urgències, i de vegades, per desgràcia, el darrer que veuen, estam sempre pel mig i sovint no se’ns veu, però si no hi ha el zelador que du el pacient al quiròfan, el quiròfan no funciona tampoc”, sentencia Ferrer.

“S’involucren molt amb la família del pacient”, explica Capó, ja que quan una persona mor l’encarregat de torn dels zeladors els ajuda amb els tràmits. “Abans el cos quedava un temps a l’hospital i això donava temps a la família a reaccionar i arreglar les coses; ara el trasllat al cementeri és immediat, els facilitam un llistat perquè puguin cridar; feim d’intermediaris”, subratlla.

Sobrecàrrega

El zelador treballa mà a mà amb l’auxiliar de clínica, però la càrrega de feina, asseguren, no és la mateixa, ja que la plantilla de zeladors és molt més petita. “Un auxiliar s’encarrega d’una part d’una planta; en canvi, un zelador du dues o tres plantes”, puntualitza Ferrer. “En un torn de 7 hores, un zelador fa una mitjana de 40 a 50 trasllats”, hi afegeix Capó. “Tenim un zelador que fa tasques de correu i de laboratori i camina una mitjana de 12 km en 7 hores”, destaca Ferrer.