Els ‘walking deads’ cauen cada nit a Punta Balena

Calvià“Vaig a veure els walking dead ”, diu un dels policies locals. Amb el conegut nom de la sèrie de zombis fa referència al jove que surt a la foto, tirat en terra enmig del carrer sota la publicitat de BCM, entre llosques i restes de vòmits d’alcohol. Els amics l’envolten i no semblen gaire preocupats. La resta de gent mira sense donar-hi més importància. Poc abans, a dos carrers de Punta Balena, l’escena era idèntica, però en aquesta ocasió l’agent de seguretat del bar que hi havia davant, un home de dos metres, em demanava a crits en anglès. “Per què fas fotos a l’única persona que hi ha en terra, quan tothom va caminant?”.

A Magaluf no era ni prop fer-hi l’única persona en aquest estat. Un dels guàrdies civils que s’havien acostat per veure el jove, també envoltat d’amics, comenta: “Això és el més normal. Cada nit podem veure uns trenta casos com aquest. La majoria es recuperen i continuen la festa sense la intervenció del 061”, comenta. “Això és el pub crawling, que els rebenta. No arriben al darrer local, sempre cau algú”, diu un empresari que vol quedar en l’anonimat. Denuncia que sobretot els negocis del grup Cursach fan ofertes molt agressives. “A un dels seus locals, durant un hora per cinc euros poden beure tot el que vulguin. Clar, acaben molt malament”, explica. Més enllà d’aquest extrem, que ve del model anglosaxó de consum ràpid d’alcohol durant una happy hour, l’oferta estàndard de Punta Balena garanteix als joves una gatera exprés a un preu molt reduït.

Sempre ha estat així

Fa poc el president José Ramón Bauzá va dir que “Punta Balena són 500 metres de vergonya”, als quals s’ha de posar límit perquè no tenen res a veure amb el model turístic defensat per tots els sectors. Però pels que fa anys que hi fan feina és un discurs de cara a la galeria, ja que tothom sap el que passa allà i no s’ha fet res per posar-hi remei. Els empresaris de clubs d’oci creuen que són la darrera peça de la cadena, segons explica un d’ells, que pensa que l’administració, els hotelers i touroperadors són els culpables d’aquest tipus de turisme. “Nosaltres ens adaptam al que hi ha”, assegura.

Tampoc assumeix les conseqüències d’aquest model Álvaro Reyes, director general de Magallufclubpass. “És molt fàcil criticar, però el que haurien de fer és donar-nos un pla B”, assenyala aquest home que fa seva la frase de l’exconseller de Turisme i exbatle del municipi Carlos Delgado: “L’únic turista dolent és el que no ve”. El directiu pensa que no s’hauria de “molestar” els clients. “A Grècia tenien el mateix que tenim aquí, llavors la policia començà a controlar els joves que anaven gats i ara els hotels estan buits”, afirma sense mirament. Fa 17 anys que treballa en el punt neuràlgic del turisme de gatera.

“Hi ha molta hipocresia. Això ha passat tota la vida”, diu Charli Martínez, qui comenta que fa 30 anys que fa feina a la zona i actualment treballa en una botiga on venen begudes, menjar i tota mena d’objectes pensats per als turistes.

“Jo crec que Magaluf està igual que sempre”, comenta un agent de la Guàrdia Civil a qui han desplaçat a aquest indret per fer el reforç d’estiu com cada any.

I així gairebé tothom, excepte Joaquín Gómez, 38 com a taxista i que es lamenta del deteriorament de la zona. “Enguany l’Ajuntament ha tret la parada de taxi que hi havia al carrer Punta Balena perquè és impossible passar-hi. L’any passat, a un company li destrossaren el taxi i ho pagà tot ell perquè sortiren corrents”, explica. I assenyalant els centenars de joves que pul·lulen pel famós carrer, sentencia resignat: “A Magaluf han guanyat ells. Nosaltres hem de caminar per les voreres”.

Atracció per a curiosos

Fins ara semblava que es complia la mítica frase: “What happens in Magaluf stays in Magaluf”, però darrerament tot ha canviat. El mamading, la droga caníbal i altres bombes mediàtiques han atret fins i tot mallorquins. És el cas d’Ana i Maria, dues joves palmesanes de vint i pocs anys que s’hi han desplaçat amb un grup d’amics madrilenys i catalans. Aturats i sorpresos, comenten el que veuen. “He demanat a dues cambreres i fins que no he parlat en anglès no m’han entès”, diu Ignasi. Ana comenta que al matí havien visitat llocs com cala Deià i Valldemossa. El contrast és total, també per a les mallorquines. “És la primera vegada que vénc. A mi, això em fa oi i un poc de por”, diu Maria.

Per contra, els turistes del nord d’Europa estan encantats. “Vénc a la festa salvatge”, diu un noruec de 19 anys amb una copa a la mà. “Els mitjans exageren. Aquí ningú et força a fer res”, diu una escocesa de 17. “Això és massa divertit per fer feina”, afirma una anglesa de 20 anys que treballava en un dels locals i ho deixà per poder sortir de marxa. Aquest entusiasme hi ha qui fins i tot se’l grava a la pell. Alberto, que fa feina en una de les 20 botigues de tatuatges que hi ha, conta que “cada dia una o dues persones es tatuen ‘Magaluf 2014’. Alguns ho fan davall de ‘Magaluf 2013’. I el 80%, al cul”.