Un nou món virtual aterra a Balears i ha vingut per quedar-hi

PalmaVisitar l’habitació de l’hotel on volem passar les vacances des de casa; seguir un partit de bàsquet o un concert del nostre grup preferit com si estéssim a primera fila; sentir el que se sent prenent un bany envoltat de balenes, són algunes de les noves possibilitats que ofereixen una sèrie de tecnologies que estan a punt de canviar els nostres hàbits de consum com ja van fer internet o els telèfons mòbils, els darrers anys. La gent sol referir-se a totes elles com a realitat virtual, tot i que es tracta d’un camp molt més divers i complex. Un centenar de persones va poder conèixer ahir de primera mà tota una sèrie d’artefactes que, ben aviat, formaran part de la nostra vida quotidiana. El Congrés Conectados en 360 va acostar a Palma el nou món que ve. Un món del qual l’illa en podria treure molt de profit, tant pel que fa les noves possibilitats de promoció turística i immobiliària com per a la finestra que obre als creadors de continguts.

Teletransportació i empatia

Sozialmas és una agència de comunicació en línia, organitzadora de l’esdeveniment que va portar a Palma alguns dels principals experts de l’Estat en aquesta matèria. “Hauríem pogut organitzar l’esdeveniment el mes de setembre, però ho hem volgut fer ja perquè d’aquí a dos mesos tothom n’anirà ple, i volíem ser els primers”, explica Patricia Bárcenas, directora de l’agència. “Totes les empreses de les Illes haurien de posar-s’hi i aconseguir que l’illa sigui present a tot el món”.

“És com tenir superpoders”, diu Elena González, gestora cultural 2.0 de la Fundació Telefònica, qui destaca que la capacitat generadora d’empatia de la realitat virtual “perquè et posa a la pell del protagonista del vídeo”. D’aplicacions, però, n’hi ha de diversos tipus i a Balears potser caldria prendre’n nota. La Geoda de Pulpí, a Granada, és la cova de minerals més gran del món. Per la seva fragilitat extrema, no es pot visitar. Ara, però, se n’ ha fet una recreació virtual de la qual els interessats poden gaudir a les portes del recinte.

Una revolució al cap de cantó

L’any passat, gairebé 40 milions de persones van consumir continguts de realitat virtual. Ho van fer gràcies a l’aparició d’una nova generació d’ulleres que, tot i que encara no tenen un preu gaire econòmic, ja estan a l’abast de la classe mitjana. Samsung i Facebook ja han llançat al mercat un dispositiu que val 100 euros, però la qualitat de la definició i les possibilitat d’interacció encara són limitades. Amb tot, es preveu que les grans companyies hi inverteixin al voltant de 4.000 milions d’euros els propers tres anys. Facebook ja permet penjar vídeos de 360 graus a les xarxes socials. A mesura que es faciliti la creació i la difusió d’aquests continguts, els preus dels dispositius també baixaran de manera progressiva. I això passarà els propers mesos.

Oportunitats en educació i salut

L’oci serà la finestra per on entraran la realitat virtual i la realitat augmentada a les nostres vides, però la seva aplicació pot suposar canvis substancials en l’educació. Ara mateix, la imatge d’una aula de nins en què tots duen les ulleres pot esgarrifar i semblar llunyana, però el cert és que Google ja ha creat més de 200 continguts educatius en format 360 que han estat provats per un milió d’alumnes d’onze països diferents.

González assegura que, al contrari del que ha passat amb la implantació dels ordinadors i de les xarxes socials a les aules, el professor controla en tot moment el que veu l’alumne i així els alumnes no poden fer trampa. En aquest sentit, a més, pot ser una alternativa per motivar nins acostumats des de nadons a emprar pantalles tàctils, a conèixer les característiques del fons marí mentre tenen la sensació que neden com un peix.

No només l’educació Primària, però, es podria veure beneficiada d’aquesta tecnologia emergent. Actualment, ja s’estan desenvolupant projectes que permetrien als estudiants d’arquitectura analitzar de prop els edficis més emblemàtic i prendre’n notes. Fins i tot els metges podrien tenir l’oportunitat de millorar els seus coneixements quirúrgics gràcies a la nova realitat ampliada.

En aquest sentit, l’experiència més reconfortant que recorda González és un projecte que va ajudar a desenvolupar amb un neuròleg que volia experimentar les possibilitats de la realitat virtual amb els pacients en fase de rehabilitació. D’aquesta manera es va aconseguir demostrar que gent que ha perdut la mobilitat de les cames després d’un accident pot tornar a aprendre a donar ordres al cos gràcies a la sensació artificial de tornar a caminar.