Cada vegada menys turistes per mantenir més població
La pujada d’habitants a Menorca és superior a l’arribada de turistes, fet que genera desajusts econòmics
CiutadellaMenys turistes i més població fixa. Aquesta és la tendència demogràfica que registra Menorca els darrers anys, segons les darreres dades fetes públiques per l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam). L’explicació és complexa, però permet extreure una primera conclusió clara en clau econòmica: cada vegada s’ha de mantenir més població estable amb menys nombre de turistes relatius. Expliquem-ho.
Per entendre aquest fet, cal fixar-se en dues dades. L’Obsam calcula la mitjana de població real que hi ha a l’illa en temporada baixa (gener, febrer, març, abril, novembre i desembre) i en temporada alta (maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre). És a dir, en l’època turística i en la que no ho és. Són dades de població real, no de ciutadans censats. Partint del fet que les persones que són a l’illa en temporada baixa són la població estable, la que resideix sempre a Menorca, és suficient comparar aquesta xifra amb la de persones que hi ha a Menorca a la temporada alta. En un càlcul simple, la diferència entre un element i l’altre dóna com a resultat el nombre de turistes. I segons els tècnics de l’Obsam consultats per aquest diari, és destacable que la xifra és sensiblement menor que anys enrere.
Agafem d’exemple el 2003. En aquell moment, a Menorca hi havia 64.773 persones en la temporada baixa. En canvi, en els mesos turístics, la xifra pràcticament es va duplicar, ja que passà a 129.401. Parlant en termes econòmics, podríem dir que arribava pràcticament un turista per cada menorquí de base. Passem ara al 2014. La població que hi havia a Menorca durant els mesos fluixos era de 85.215, 20.442 més que l’any 2003. Durant la temporada alta, la pressió humana també va pujar, fins a 140.192 persones, però aquest increment és de 10.700 persones, és a dir, pràcticament la meitat de l’augment registrat per la població de base. I aquest caramull de xifres, què vol dir? Doncs que si l’any 2003 hi havia pràcticament un turista per cada resident, l’any passat cada menorquí de base corresponia a 0,64 turistes.
Economia dependent del turisme
Tenint en compte que l’economia menorquina cada cop és més dependent del turisme, la conclusió que es deriva d’aquests nombres sembla evident: cada vegada hi ha menys turistes per mantenir més població. Cada pic hi ha més gent esperant el turisme per treballar, i el creixement d’aquesta activitat és menor que l’increment poblacional.
Menorca registra aquesta tendència de manera clara des de fa ja una dècada. El 2004 va ser el primer any que la relació entre població fixa i els turistes va començar a baixar. Des de llavors, la tendència ha estat decreixent, i els anys 2009 i 2010 es va tocar fons: per cada menorquí de base hi havia 0,62 turistes. Llavors es va produir un petit punt d’inflexió, però la millora que s’ha produït és molt minsa, pràcticament inapreciable.
Les xifres també aporten un altre element que, pels tècnics de l’Obsam, és molt important. Des de 2003, la població estable de l’illa (la que resideix realment a Menorca durant la temporada baixa) ha crescut de manera molt notable. Concretament, com dèiem abans, el creixement ha estat de 20.442 persones. Perquè s’entengui millor, l’increment ha estat d’un 31,5%. “És un increment massa ràpid de població, difícilment assumible”, valoren des de l’Obsam. Els especialistes entenen que una variació tan gran de població en un període de temps relativament petit (poc més d’una dècada) no pot ser digerit de manera natural, i que és pràcticament impossible que tota aquesta nova població s’adapti i trobi el seu lloc.
A més, aquest increment desmesurat de la població hauria d’anar acompanyat d’un augment similar pel que fa a l’activitat econòmica i a la capacitat de generar riquesa per mantenir aquest nivell poblacional. En aquest sentit, entre 2003 i 2007, l’activitat econòmica hi acompanyava amb sectors com el de la construcció, que n’assumia bona part. Però a partir del 2008, i amb l’esclat de la crisi, l’economia no evolucionava al mateix nivell que la demografia. La població contiuava augmentant, però la generació de riquesa s’estancava i fins i tot retrocedia. Les tendències eren inverses i, per tant, alguna cosa fallava.
