Per què varen matar l’arquitecte Josep Ferragut?

PalmaEl febrer de 1968, Josep Ferragut, l’arquitecte més important i controvertit de Mallorca, apareix mort en un descampat. Aquest és el punt de partida del documental Vida i mort d’un arquitecte, obra de Mosaic Produccions i que s’estrena aquest dimarts, 27 de juny, en la inauguració de l’Atlàntida, festival internacional de cinema que té lloc a Palma.

Una història i una mort fins ara ocultes, Miguel Eek és el director de la pel·lícula. “Venia de fer un documental sobre Gaspar Bennàssar i Carlos Garrido em va dir: ‘Ara podries continuar fent una peça sobre Josep Ferragut, que té una història molt intrigant”. Malgrat que al principi no n’estava segur, vàrem decidir emprendre l’aventura d’investigar la vida i la mort de l’arquitecte, també recomanats pel músic Jaume Comte, que curiosament és fill d’un dels delineants amb qui Ferragut va fer feina més de 25 anys. Seguidament vaig llegir-ne dos articles, un de Pere Antoni Pons i l’altre d’Andreu Manresa, i va ser quan vaig decidir que aquella història s’havia d’explicar”, relata el director.

Trailer "Vida i mort d'un arquitecte" VOSE from Mosaic Producciones on Vimeo.

És un cas mai resolt, la qual cosa “cinematogràficament resulta molt atractiva. Mai abans havia fet res d’investigació, però començàrem amb la hipòtesi que el personatge era rellevant i la mort, molt tràgica, ens podia fer estirar fils que, mitjançant testimonis que han col·laborat amb la pel·lícula, ens han ajudat a donar un poc de llum a la trama”, recalca Eek. És així com des de la productora varen contactar amb la família de Ferragut, consultar fonts, hemeroteca i arxius policials, cosa que els va fer topar amb el policia que va dur el cas o el pastor que va descobrir-ne el cadàver. Un documental, doncs, que parteix d’una mort. “El judici va acabar amb dos acusats, però no hi hagué prou proves per condemnar-los i el cas va quedar sense resoldre. Cinquanta anys després continuem igual”, comenta el director.

Dues teories

La mort de Ferragut entronca amb dos temes, cadascun relacionat amb les dues teories que conviuen sobre l’assassinat. Per una banda, la teoria oficial, que diu que el varen matar dos prostituts masculins per la seva presumpta homosexualitat. Això, malgrat que “gairebé cap dels testimonis entrevistats va poder afirmar que fos gai”, recalca Eek; “estam parlant d’una època de postfranquisme en què l’homosexualitat estava penada. Per tant, tal vegada Ferragut dugués una doble vida, clandestina”. L’altra teoria és la que sosté la família de Ferragut a partir de la investigació d’un detectiu que varen contractar. “Segons aquest, tot i que tampoc hi ha proves, Ferragut va ser assassinat perquè quan fou l’arquitecte municipal de Pollença va regular terrenys verges o mig verges de la badia de Pollença i Alcúdia del turisme descontrolat que ja començava a desplegar-se sense control. Aquesta regulació va crear-li moltes enemistats. Ferragut, a més, va denunciar la corrupció imperant i, segons el detectiu, això li podria haver generat una venjança de mort”.

El documental explora les dues teories, però no es posiciona amb cap. “La més versemblant sembla la versió oficial, però tampoc se’n tenen proves; per tant, queda enlaire. El que sí que es demostra és que són dos temes actuals encara avui dia: per una banda, la intolerància pel diferent, l’homofòbia encara continua; i per l’altra, la corrupció urbanística, que també és vigent”. Ferragut fou un avançat al seu temps perquè va preveure que el turisme podria transformar la societat. “Era un humanista, una persona a qui encantava la fotografia -de fet, disposa de milers de fotos sobre Mallorca-; també l’apassionava el cinema: va ser el precursor del cine documental a Mallorca. Té un documental clau que es diu Ciutat de Mallorca en què avança precisament aquest fenomen de turisme una mica barater, del souvenir (anys 60), que demostra que fou tot un visionari”, explica Miguel Eek.

A banda de tot això, “Ferragut va ser un dels arquitectes més importants de mitjan segle XX a Mallorca i la seva mort va ser un xoc per a la societat. Una persona que era molt religiosa, molt introvertida, però afable, ningú entenia per què l’havien assassinat”. Els edificis més destacats de l’arquitecte són el de Gesa, el poblat de Gesa a Alcúdia i l’església de la Porciúncula.

Vida i mort d’un arquitecte s’estrena aquest dimarts, dia 27, en la gala inaugural de l’Atlàntida Film Fest al castell de Bellver. “Estam molt contents que un festival de referència com l’Atlàntida hagi escollit aquest documental per obrir-lo”. A més, es podrà veure simultàniament per IB3 TV a les 21.40 h i a la plataforma Filmin a les 22 h.