IGUALTAT
Balears 19/11/2016

Més d’una denúncia per violència de gènere cada hora

Les Balears són una de les comunitats amb més víctimes d’aquesta xacra per cada 10.000 dones

Carmen Buades
3 min
Al voltant d’un centenar de persones van concentrar-se ahir a Palma per mostrar el rebuig cap a la violència masclista. / ISAAC BUJ

PalmaEl mateix any que el Parlament de les Illes Balears aprova la Llei d’igualtat i el Govern presenta el pla de mesures contra les violències masclistes, s’arriba, per primera vegada d’ençà que se’n registren dades, a les sis assassinades per les seves parelles o exparelles.

Les Balears són la comunitat on s’han produït més feminicidis durant el 2016 i també són, segons dades de l’Observatori contra la violència de gènere i domèstica del Consell General del Poder Judicial, un dels tres territoris amb la taxa més elevada de víctimes de violència de gènere per cada 10.000 dones (per darrere de les Canàries i Múrcia). A les Illes Balears, 21,24 de cada 10.000 dones sofreixen aquesta xacra, entesa, en aquest cas, com a maltractament físic o psicològic per part de la seva parella o exparella sentimental.

Durant els sis primers mesos de l’any, les dones de les Balears van posar un total de 2.314 denúncies per violència de gènere. O el que és el mateix: 28,2 cada dia, més d’una per hora.

De les 289 ordres de protecció demanades, els tres primers mesos se’n van denegar 20 (un 13%), mentre que al segon trimestre aquest percentatge va augmentar fins al 18%, amb 24 denúncies denegades. La mitjana estatal de negació a l’hora de concedir aquesta mesura és del 37% dels casos.

Però la violència de gènere no és només això. Des de les entitats i el moviment feminista s’insisteix a recordar que tant els assassinats com la violència física només són la punta de l’iceberg de la violència cap a les dones. La Llei d’igualtat aprovada el mes de juliol, de fet, amplia el concepte de violència que fins ara establia la llei estatal (aprovada el 2004), perquè inclou que qüestions com negar-se a pagar una pensió de manutenció passin a ser considerades violència econòmica.

“Els privilegis masculins, fruits d’una societat patriarcal, tenen uns tentacles profunds que arriben molt lluny”, afirma Esperança Bosch, professora de psicologia de la UIB i experta en qüestions de gènere. “Tots els casos de violència contra les dones d’arreu del món estan connectats per la mateixa línia, les arrels misògines”.

A l’hora d’intentar entendre com i per què es produeixen els assassinats, Bosch recorda que es tracta d’una xacra que no entén d’edats, classes socials i nacionalitats, i assegura que, a mesura que es produeix una major conscienciació sobre aquest tema, es genera “una reacció antagonista, de resposta a les polítiques d’igualtat” per evitar els canvis. A més, “molta gent veu un home que assassina una dona com un malalt mental”, afirma, quan en realitat la justificació de l’acte és tota una estructura social patriarcal. Per canviar la situació, “es necessita un compromís polític real, que no es retalli d’entrada: en èpoques de crisi, ningú no xerra d’igualtat”.

Bosch també assegura que els homes han d’implicar-se i qüestionar-se si en el seu comportament hi ha components que podrien ser masclistes, perquè “la violència de gènere és un problema que tenen els homes, encara que ho acabin pagant les dones”.

Per Bosch, les retallades en prevenció i sensibilització durant la crisi han suposat un retrocés en igualtat, així com la desaparició de l’assignatura d’educació per a la ciutadania a Secundària: “Va ser una molt mala notícia que es retiràs perquè incloïa temari relacionat amb la igualtat”. La importància d’aquesta matèria també es troba en les noves tendències que defineixen les relacions sentimentals entre el jovent. Bosch adverteix que “la possessió i el control estan passant a ser un element de les relacions” que es veu agreujat per un mal ús d’eines com les xarxes socials.

“Que ningú pensi que el silenci és submissió”

“Que ningú pensi que el silenci és submissió. Continuarem cridant (...) i defensant els drets humans”. Aquesta era l’advertència del Lobby de dones prèvia al minut de silenci que es va convocar ahir a Palma en rebuig de l’assassinat masclista de dimecres i de la “brutalitat del patriarcat”, que enguany ha posat punt final a la vida de sis persones a les Balears.

“Ja no queden paraules. Què més podem afegir a tot allò que ja hem dit durant anys?”, afirmava Esperança Bosch en representació de l’entitat: “Tot està dit, però està assumit?”

Més d’un centenar de persones, entre les quals hi havia diversos càrrecs institucionals del PP, MÉS i el PSIB, van concentrar-se al passeig del Born per mostrar el seu condol a la família de la víctima i per exigir la fi de la violència de gènere.

Abans de la lectura del manifest i del minut de silenci, es va recitar un fragment escrit per Adela Ferrer dins del llibre El salt de la bella dona. Una llegenda actual.

stats