Publicitat
Publicitat

ATALAIANT DES DE L'ESPAI

Una ullada a l’antic rebost de Palma

Els satèl·lits del programa Landsat documenten l’evolució d’un dels espais agraris més emblemàtics de Mallorca

Avui ens apropam al Pla de Sant Jordi, una àmplia plana d’uns 60 km2 entre el nucli urbà de Palma, el litoral i les costes de Xorrigo, separada per una divisòria de turons entre el Coll d’en Rabassa i Son Ferriol, deixant al seu ponent l’antiga Horta de Baix i a llevant el Prat de Sant Jordi, dessecat el 1845-1850, on destaca la presència de l’aeroport de Son Sant Joan.

La mirada serà a través dels ‘ulls’ de diferents satèl·lits del programa Landsat, a partir de vuit imatges d’estiu, durant un període de 40 anys, començant amb una imatge de setembre de 1977 i acabant amb una d’agost de 2016.

Les imatges ens ajudaran a analitzar l’evolució dels conreus de regadiu, característics de la contrada, gràcies a la capacitat del sensors de mesurar la resposta de la clorofil·la, responsable del verd de la vegetació. Aquest pigment, juntament amb l’estructura interna de la fulla, conforma una resposta particular i oposada a les bandes espectrals del vermell i la de l’infraroig proper, ambdues presents al Landsat. Una composició d’aquestes bandes, afegint la del verd, genera unes imatges on la presència de plantes farratgeres queda representada de manera particular per un color vermell intens i brillant.

Amb aquesta premissa, si ens fixam en la figura 1 observam les vuit imatges en ordre cronològic, mentre que la figura 2 incorpora un mapa de localització a la meitat esquerra i, a la dreta, la zona d’estudi amb una graella enumerada per ajudar a situar les explicacions del text.

La primera imatge de la figura 1, de setembre de 1977, mostra el Pla de Sant Jordi farcit de taques de color vermell brillant, testimoni de la presència de parcel·les de regadiu. Les imatges successives mostren una clara tendència a la baixa fins a arribar al juliol de 2007, moment a partir del qual la superfície de regadiu queda més o manco estabilitzada fins a la darrera imatge d’agost de 2016.

Cal considerar que cada imatge està subjecta al ritme de les segades del farratge, en el cas de l’alfals durant l’estiu pot ser segat regularment. En tot cas, el conjunt ens permet marcar la tendència.

Si analitzam les imatges sectorialment, amb l’ajuda de la graella de la figura 2, observam que la zona que experimenta la major reducció és la de l’antiga Horta de Baix (requadres 1, 4), la més propera a la ciutat i que en l’actualitat s’ha convertit en una àrea periurbana amb diferents infraestructures de logística i serveis. A partir de 2007, l’àrea de regadiu queda reduïda a una àrea d’influència a cada banda de la carretera de Manacor (requadres 4, 5, 6) i a una franja a migjorn del turó on s’ubica el nucli urbà de Sant Jordi, en paral·lel a les pistes de l’aeroport (requadres 6, 8). Si ens fixam en la imatge de 2007, veiem que apareixen dues parcel·les de ‘regadiu’ amb una trama particular, laberíntica i que correspon a dos camps de golf (requadres 3, 6).

Realitat complexa

Ens trobam davant una realitat complexa, les raons del declivi agrícola del Pla de Sant Jordi no tindrien cabuda en aquesta breu ressenya. En tot cas, citaré dos treballs amb dues aportacions significatives: El primer, Realitats foravileres (1972), un llibre de Joan Adrover, centrat en la plana de Campos, considera que l’expansió del turisme a partir de la dècada del 1950 serà una de les causes primeres de l’expansió del regadiu amb la producció de llet, hortalisses i carn. Posteriorment, Jaume Binimelis i Antoni Ordinas a l’article Agricultura y postproductivismo en las Islas Baleares. La payesía isleña en los albores del s. XXI (2012) manifesten que l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea, i de manera específica la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) el 1992, incidí en l’abandonament de les terres de conreu i, particularment, aquelles més properes als processos de colonització urbana engegats des de Palma.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 23/07/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT