Publicitat
Publicitat

REESTRUCTURACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ

5.000 treballadors públics perderen la feina entre 2011 i 2013

UGT diu que Balears perd qualitat en els serveis públics per massa retallades

Balears ha perdut 5.208 treballadors públics en només dos anys, segons dades del sindicat UGT, una reducció que és de les més importants de l’Estat en proporció al total d’habitants. Així, comunitats com Catalunya o València, amb molta més població, han perdut en el mateix període 1.049 i 1.656 treballadors públics respectivament, quatre vegades menys que les Illes.

El secretari general de la Federació de Serveis Públics d’ UGT, Aurelio Martínez, va denunciar ahir aquesta destrucció d’ocupació pública, que el sindicat considera molt negativa perquè afecta la qualitat de les prestacions dels serveis als ciutadans. Dels 59.907 treballadors públics que tenien les administracions balears el 2011, s’ha passat a 54.699 l’any 2013.

Encara no ha acabat

Martínez assegura que “això encara no ha acabat”, perquè com a conseqüència de la reforma de l’administració local, encara es produirà la destrucció de 400 llocs de feina públics, que es confirmaran en la publicació del butlletí estadístic del mes de juliol.

A la davallada de llocs de feina, s’hi afegeix la rebaixa salarial dels que queden. Segons càlculs de la UGT, el personal de les administracions públiques a les Balears ha sofert una minva de sou del 25% en quatre anys, si es tenen en compte els ajustos en aquesta matèria imposats pel govern central i per l’autonòmic.

El dirigent sindical Aurelio Martínez va dir que aquesta pèrdua de poder adquisitiu ha estat especialment greu per a aquells funcionaris amb salaris baixos, i per això la federació de Serveis Públics d’UGT posa en marxa la campanya ‘La dignitat és el salari’, que té l’objectiu que es restableixin els sous deixats de percebre pels empleats públics i que s’aprovi un sou mínim de 1.000 euros nets mensuals.

Martínez afirmà que“utilitzarem tots els mecanismes que ens atorga la negociació col·lectiva per intentar revertir la pèrdua de poder adquisitiu del personal de les administracions públiques”.

Per la seva banda, el secretari d’Acció Sindical de la UGT, Miquel Àngel Romero, va assegurar que si els empleats públics “han estat un experiment per iniciar les retallades salarials a Espanya, ara han de ser la punta de llança per dignificar els sous”.

Entre les mesures que ha practicat l’administració sobre els seus treballadors, hi ha l’ampliació de la jornada laboral de 35 a 37 hores i trenta minuts, la suspensió dels complements per productivitat i serveis extraordinaris , que es manté de moment tot el 2014, la suspensió de retribucions pels serveis extraordinaris o per les hores extra, entre d’altres.