Publicitat
Publicitat

De 1.500 treballadors a només... cinc

Sa Nostra s'haurà de transformar en fundació i aprimar els òrgans de govern

Lluny dels despatxos del passeig de Recoletos de Madrid on ara es decideixen les qüestions de BMN-Sa Nostra, a peu de carrer a les Illes també s'ha notat el canvi. Les oficines mantenen el logotip i la marca, físicament són al mateix lloc, però algunes operacions ja no es fan com abans. "Molts companys d'oficines ens traslladen les queixes dels clients", diu Joan Reynés. "Hi ha operacions de petit import que el director de l'oficina o el cap de zona té potestat per autoritzar. Però les coses més grans, crèdits o hipoteques ja no depenen de Palma, sinó del departament d'anàlisi de riscos a Múrcia".

És cert que a la seu de Sa Nostra a Son Fuster s'encarreguen de serveis centralitzats de BMN, com la gestió del web corporatiu. Però la percepció de l'allunyament del procés de presa de decisions corre el risc d'acabar amb el sentiment de banca de proximitat que ha fomentat Sa Nostra. Un fet que se suma a la situació general econòmica: segons dades del Banc d'Espanya, a desembre de l'any passat la xifra del volum de dipòsits bancaris per a administracions públiques i per a altres sectors residents havia davallat a les Illes un 11,1% des de 2010, fins als 18.800 milions d'euros. I el descens és del 12,2% des de 2009 quant al volum de crèdit, 40.550 milions d'euros en números rodons. La baixada de l'operativa bancària és una cosa generalitzada.

De fet, en integrar el negoci financer i el personal al BMN, Sa Nostra ha passat de tenir gairebé 1.500 treballadors el 2010 a tenir-ne cinc, segons l'informe dels comptes anuals del 2011, els darrers dipositats al registre mercantil, i els primers de l'etapa Sa Nostra-BMN. Cinc empleats dirigits per una assemblea de 100 membres, escollits entre polítics d'institucions, membres del patronat de l'entitat, treballadors i impositors, amb consell d'administració i comissió de control. La vella composició de les assemblees de les caixes que emana de la llei de caixes de 1985, impulsada per Miguel Boyer, i que passarà a la historia així que s'aprovi a les Corts espanyoles el projecte de llei de caixes d'estalvi i fundacions bancàries que ja ha aprovat al juny el govern de Rajoy.

Sense polítics al patronat

Aquesta nova legislació acabarà de canviar la fesomia del que històricament s'havia conegut com a caixes d'estalvi. Segons aquesta normativa, les caixes que han segregat els seus actius cap a entitats bancàries (totes llevat de Colonya Caixa Pollença i Caixa Ontinyent) s'hauran de convertir en fundacions bancàries, amb una nova organització que eliminarà les assemblees generals i els consells d'administració, i els substituirà per patronats de 20 membres com a màxim i sense polítics en exercici del càrrec al seu si.

El projecte de llei proposa augmentar els controls sobre aquestes fundacions, tant per part del Banc d'Espanya com del Ministeri d'Economia i de la mateixa comunitat autònoma, segons la mida de la fundació. No obstant això, aquestes fundacions mantindran la consideració d'entitats de crèdit, sempre que conservin una representativitat d'un 10% dins del seu banc o bé si no hi arriben, com és el cas de Sa Nostra, n'hi haurà prou de poder-hi mantenir presència dins del consell d'administració. La seva tasca se centrarà en la gestió de l'obra social i la participació que ostentin dins del seu banc de referència".