El test del papil·loma, substitut de la citologia

Palma“El càncer de coll d’úter és, de tots els càncers, el que millor coneixem. Ho sabem tot, la causa necessària i la història natural. Som capaços d’identificar les lesions precanceroses i de prevenir de manera primària i secundària. Si aconseguim fer-ho bé en aquesta generació, la següent generació de dones no tindrà càncer de coll d’úter”. Són les paraules optimistes de Javier Cortés, ginecòleg, president de l’Associació Espanyola Contra el Càncer Balears i expresident d’EUROGIN (European Organization on Genital Infection and Neoplasia).

Cortés, juntament amb el ginecòleg Juan José Hernández, cap del servei de Ginecologia de l’hospital Infanta Leonor de Madrid, treballa per implementar a l’Estat un nou programa de prevenció secundària del càncer de coll d’úter basat en noves evidències científiques que tenen com a base la determinació del virus del papil·loma humà (VPH).

“Ha quedat demostrat que el test de detecció del virus del papil·loma humà és molt superior a la citologia i que les dones que són cribades amb el test del VPH presenten un 70% més de protecció davant el càncer de cèrvix que la població que és examinada amb la citologia”, apunta Hernández. “L’evidència sobre la qual es basen és de màxima qualitat, és una evidència que en termes de control de qualitat és 1A, no hi ha evidència superior”, hi afegeix Cortés.

El virus del papil·loma humà

Actualment se sap que el VPH està íntimament lligat al càncer de coll d’úter i que aquest no es desenvolupa si no hi ha una infecció, si no està present el VPH. És un virus de transmissió sexual que les dones eliminen de manera natural en el 90% dels casos. Segons Cortés, la capacitat per eliminar el virus es redueix a mesura que ens feim grans i, per això, el programa basat en la detecció del virus del papil·loma humà comença als 30 anys. “Ens interessa detectar aquelles dones que no han eliminat el virus”, precisa Cortés. “Quan es cronifica la infecció és quan el DNA del virus s’integra amb el de la cèl·lula i dona origen a una degeneració de la cèl·lula que acaba en càncer”, hi afegeix Hernández. Per això, des del 2007 la prevenció primària del virus es fa mitjançant la vacunació. “Fins fa poc hi havia dues vacunes que duien els dos genotips més relacionats amb el càncer de coll d’úter i des del mes passat tenim una nova vacuna amb set genotips, de manera que serien evitables fins al 90% dels càncers”, explica Hernández. La vacuna s’administra a les nines als 12 anys, si bé el ginecòleg reconeix que “estam batallant per estendre la vacuna també als nins”. Allò ideal, explica Cortés, és fer una prevenció integral, és a dir, la prevenció primària amb la vacuna i la prevenció secundària amb el test del VPH.

Prevenció secundària

“Volem que les dones estiguin millor protegides i el que volem és treballar amb els organismes públics perquè s’adonin que l’evidència ha canviat i que, a més de ser més eficaços, podem ser més eficients. El cost-benefici del procediment és realment alt”, assegura Cortés.

Aquest nou programa de prevenció secundària es basa a substituir la tècnica de la citologia pel test del papil·loma humà. La prova és la mateixa, però canvia l’anàlisi. Mentre que en la citologia les cèl·lules que s’extreuen del coll de l’úter es tenyeixen i es miren al microscopi, amb el test es detecta si hi ha DNA del virus mitjançant biologia molecular. “Des del punt de vista econòmic, aquesta tècnica suposa un estalvi perquè permet prolongar els intervals en què les dones han de repetir la prova perquè la capacitat de detecció de casos frega el 99%”, apunta Hernánez. “En aquests moments estam convençuts, i som prudents, que un període de cinc anys després d’un test del papil·loma negatiu és un període molt segur, però ja hi ha assajos a Holanda que parlen de deu anys”, indica Cortés.

Tanmateix, el ginecòleg adverteix que això no significa estar deu anys sense fer-se controls de salut. “Hem de fugir de rutines preestablertes i adaptar la revisió de salut de la dona al perfil que té”, assevera. En aquest sentit, Cortés insisteix en la importància d’aquestes visites, ja que el 80% dels càncers apareixen en dones no controlades, que no es fan citologies. “És important arribar al conjunt de la població per eliminar aquest principal factor de risc, el sistema no és proactiu”, afirma. Precisament, el nou programa de prevenció preveu també un canvi quant al sistema de cribratge. “L’actual és oportunista, és a dir, s’aprofita el contacte que tingui una dona amb el sistema sanitari per qualsevol altre motiu per fer-li la citologia. El que proposam és fer un cribratge poblacional en el qual de manera proactiva, amb la base censal, vas cridant a les dones perquè es facin el control”, explica Hernández, qui reconeix que no serà fàcil fer aquest doble canvi, de tècnica i de política.

“El problema és que hi has d’invertir, crear infraestructura, facilitar tecnologia i estalviaràs, però a mitjà termini”, apunta Cortés.

Projecte pilot

Des del 2015 països com Holanda, Finlàndia, Suècia o algunes regions d’Itàlia estan seguint les recomanacions europees i estan aplicant aquest nou programa. A l’Estat, aquest canvi de tècnica l’està liderant l’equip del doctor Hernández a Madrid. Fa un mes i mig han començat a posar en marxa una experiència pilot en la qual estan desenvolupant ja el cribratge poblacional i el test del VPH. Envien cartes a les dones, les criden per telèfon i, si hi estan interessades, els fan el test. “Com que forma part d’un estudi, els feim també la citologia convencional”, puntualitza Hernández.