Quan ens parlen d’innovació, tendim a pensar en tecnologia. Aparells, bits i, per tant, inevitablement veim més possibilitats que succeeixi a la Xina o l’Índia que a un petit país de la Mediterrània. Primer gran error. Dijous passat, a la Cambra de Comerç, va tenir lloc la posada en escena d’IBClusters, un conjunt de clústers empresarials que aglutina segurament bona part del talent i les ganes de canviar el model econòmic balear, que tots reconeixem obsolet, però al qual pocs s’atreveixen a ficar mà. La biotecnologia, la innovació marina, la indústria química, la tecnologia i la innovació turística, el sector àudiovisual, amb la Cambra i la UIB s’han donat la mà per intentar, d’una vegada, “que passi alguna cosa”.
El president d’aquesta unió d’inconformistes en terra de panxacontents i del tanmateix, Jaume Monserrat, va projectar al públic una transparència de manual, que per vegades que un la vegi (l’ARA Balears en va fer un dossier en profunditat), no deixa d’escarrufar: la renda per càpita de Balears no ha deixat de baixar les darrers dècades.
Produir el mateix ens costa cada vegada més territori i persones i deixa menys doblers. De moment, l’alternativa que han trobat els governants és ampliar carreteres, fer més plantes als hotels i, en definitiva, forçar més la màquina. Jaume Monserrat ho té clar: “Les empreses de Balears només miram el balanç i feim el que sigui per salvar-lo. Però ens desentenem del nostre entorn, del que passa al nostre voltant. Ens hi hem de comprometre, hem de deixar de mirar dins nosaltres mateixos i alçar la mirada. IBClusters és cooperar, compartir i junts cercar solucions noves perquè les que fins ara hem aplicat ens duen a un model cada vegada menys competitiu”.
I vostès em diran que tot això està molt bé. I què vol dir, idò, innovar a Balears, avui?
El gust del canvi
Juan Velasco, el director general d’Especias Crespí, va ser el primer ponent de la nit a respondre la pregunta. D’entrada, va confessar que quan l’havien convidat a parlar a la constitució de l’IBClusters, havia pensat el mateix. “I nosaltres, que feim espècies i que produïm des del camp, quina innovació feim?”, es va demanar. Però, finalment, va admetre que a força de donar-hi voltes, hi va trobar poderoses raons per ser ponent. “Si durant 70 anys ens hem adaptat a les demandes del mercat i hem donat resposta als clients, és que hem innovat”.
I tant que ho han fet. Quan semblava que el pebre bord de la Xina, barat i de qualitat direm que regular -com tot el que es fa al gegant asàtic-, havia d’acabar amb l’empresa familiar, la família Crespí va apostar pel tap de cortí. “Un pebre pràcticament ja desaparegut, que tenia dos elements molt importants: la seva gran qualitat i que era un producte local”.
Gràcies a aquesta “innovació” l’empresa va assolir un paper de referent en el món de les matances, i això no és poca cosa. Avui, també han esdevingut productors i ja proven amb el cigró mallorquí, “petit i de qualitat”, de diversificar tant la terra que conreen, a la qual el llegum li fa molt bé, com l’estructura d’ingressos de la societat.
Rega el cervell i l’emprenedoria
Una de les intervencions més brillants de la nit va ser la d’Olivier Schulbaum, un dels responsables de Goteo, una plataforma nascuda a Balears que acompanya els emprenedors socials, els projectes, i els ajuda a madurar i, el més important, a aconseguir recursos a la xarxa. “El crowfunding és un exercici apassionant, perquè ens obre a milers de persones, sotmet la nostra iniciativa a un exercici democràtic i pum, si està ben plantejada i té visió, la gent hi dóna suport i obtens finançament, una pota fonamental per a passar del món de les idees a la realitat”, explica.
Goteo és sense cap dubte un dels millors exponents de la nova economia que ha succeït a Balears. Amb 12 cervells brillants com Schulbaum, que captiva l’auditori durant la conferència, Goteo ja ha “regat” amb 3,5 milions d’euros projectes de tot tipus, que tenen una sèrie d’elements en comú: creen comunitat; estableixen connexions entre empreses, el coneixement i els ciutadans; i promouen la transparència i la cooperació, en comptes de la tradicional opacitat i competició. “No tothom està preparat per acudir a Internet i fer créixer la seva idea. Nosaltres intentam acompanyar, fer-los veure les debilitats i també promoure l’impacte social”, diu. Des d’aquest think tank col·laboratiu però amb una eficàcia que ja voldrien les empreses convencionals, Goteo ha promogut projectes d’èxit en l’àmbit tecnològic, alimentari o educatiu. “Sempre cercant que la comunitat se’n beneficiï, però per descomptat que sigui viable en el temps”, assegura Schulbaum.
Les campanyes que promou han aconseguit, per exemple, que els arxius amb totes les dades d’incendis “que estaven amagades a un calaix del Ministeri” siguin ara disponibles a Internet “i tots puguem aprendre de les causes i puguem treure’n conclusions. Hi ha molta gent que ha posat doblers perquè tots tinguem més informació”.
Global i la música que cou
Les altres intervencions de la nit no per conegudes varen ser menys inspiradores. L’Escola Global ha demostrat que “ensenyar d’una altra manera, amb una visió més integral, a partir de la motivació i la generació de pensament crític i creatiu i no només acumulant coneixements”, com explica Rafa Giménez, és possible. Perquè ja funciona. És una empresa que ofereix ensenyament a alumnes d’entre 3 i 5 anys i d’entre 5 i 11. Les seves instal·lacions al Parc Bit són també un exemple de qualitat i capacitat de marcar la diferència. D’innovar.
I què es pot dir de Miquel Brunet? Fa cantar Biel majoral o Mateu Xurí mentre els cou la gargamella pel coent d’unes sopes fetes per na Toneta. Experimenta, cerca com s’expressa un artista quan tasta meravelles gastronòmiques de la terra, interpretades “amb brillants músics joves de jazz”. Si això no és reinventar-se i cercar maneres d’expressar i de mantenir-se actiu en un mercat, el musical, on la descàrrega pirata amenaçava amb acabar amb tot... “Diuen que els músics ens hem d’adaptar, però si fa 25 anys que ho faig; si no, ja no hi seríem”.
Balears té talent, innova, crea i pot promoure un canvi de model. Només cal que aquests casos de veritable èxit, rebin el suport i el reconeixement que sovint ha tengut un sector, l’hoteler, que repeteix com un disc retxat allò de “l’èxit turístic”, mentre les estadístiques demostren com hem de dur cada any 300.000 persones més per guanyar el mateix, o menys. I és que emprenedoria i innovació significa moltes coses, però el que no és és plantar un xalet a primera línia i forrar-se llogant-lo entre els 300 milions d’europeus que es peguen per venir. D’entrada, Francina Armengol va assistir personalment a la creació d’IBClusters. Un encert. Potser alguna cosa, a la fi, està canviant.
