Publicitat
Publicitat

ENSENYAMENT CONFLICTE A LES AULES

Un sistema educatiu enlaire a un mes de l'inici de curs

Un terç dels centres de Balears no sap en quines llengües impartirà les classes

El sistema educatiu de Balears viu una situació de bloqueig a un mes de l'inici de curs per l'enfrontament entre el Govern i la comunitat educativa. Tot, arran de l'aplicació obligatòria per al proper curs del decret pel Tractament Integrat de Llengües (TIL), un sistema trilingüe en l'ensenyament. A dia d'avui, un terç dels centres educatius no té aprovat un projecte perquè la Conselleria d'Educació no accepta les seves adaptacions al TIL.

El bloqueig ha arribat quan la Inspeccció Educativa de la Conselleria ha tornat amb esmenes les adaptacions presentades pels equips directius docents, aprovades pels seus consells escolars. Des dels centres al·leguen que no poden presentar ara un altre projecte, atenent a aquestes esmenes, sense gaudir novament dels vistiplaus dels respectius consells escolars, com exigeix la Llei Orgànica d'Educació (LOE). La fulminant suspensió de tres directors de Maó la setmana passada es degué que la Conselleria va entendre en aquesta resposta que es negaven a aplicar la normativa sobre el TIL.

A efectes pràctics, però, uns 150 centres educatius de les Illes -devers 120 de públics i 30 de concertats- es troben ara com ara en la mateixa situació: sense projecte educatiu i lingüístic acceptat per la Conselleria d'Educació i, per tant, sense saber quina plantilla, quin repartiment d'hores lectives i quins llibres de text hauran de fer servir el 13 de setembre. Per a aquest dia, i precisament per aquest conflicte, el sindicat majoritari en l'ensenyament, l'STEI-i, ha convocat una vaga, que podria arribar a ser indefinida.

Davant la situació creada, la resposta des de la Conselleria d'Educació és inflexible. Cap responsable no vol fer declaracions públiques i les fonts autoritzades just afirmen que l'aplicació del TIL a partir d'enguany "és innegociable" i asseguren que el curs començarà "amb normalitat". No hi ha resposta verbal, però sí que s'actua amb fets, perquè fa només uns dies la Conselleria ha començat a imposar els seus projectes lingüístics en contra del parer dels consells escolars.

Q uè és i què pretén el TIL?

El decret pel Tractament Integrat de Llengües (TIL) pretén la introducció del trilingüisme amb l'ensenyament de matèries no lingüístiques en llengua estrangera, preferentment l'anglès, al marge del català i el castellà, que hauran de tenir un tractament equilibrat. La seva aplicació suposa la derogació del Decret de mínims, vigent des del 1997, que donava cobertura als projectes d'immersió lingüística en català a Balears, aprovats per la majoria de centres. L'eliminació de la immersió és un objectiu declarat pel Govern de José Ramón Bauzá (PP).

El TIL s'ha de començar a aplicar aquest curs, com a mínim, a primer, tercer i cinquè de Primària i al primer curs d'ESO. Pel que fa a Primària, el decret estableix que s'hauran d'arribar a impartir no manco de quatre hores lectives -cinc en el tercer cicle- en anglès en matèries no lingüístiques com el coneixement del medi natural, social i cultural. La resta d'hores lectives s'han de "repartir de manera equilibrada" entre el català i el castellà.

A primer, segon i tercer d'ESO, s'ha d'impartir en cada una de les tres llengües una matèria a triar entre matemàtiques, ciències socials i la resta d'obligatòries. A més, s'ha d'oferir un mínim del 20% de la càrrega lectiva en cadascuna de les tres llengües. Per computar aquest mínim, a primer i segon es pot triar entre educació plàstica, música, tecnología i les optatives. A tercer i també a quart s'han de computar les que tenen per objecte la biologia i la geologia, l'educació plàstica, la física i la química, la informàtica, la música, la tecnologia i les optatives.

Per què es rebel·len els centres?

Molts de centres de les Illes ja fa anys que havien introduït l'ensenyament trilingüe en els seus projectes educatius, impartint en anglès matèries no lingüístiques a través de programes de seccions europees -fonamentats en el sistema AICLE-, de manera progressiva i en funció dels recursos disponibles. Així, amb l'aplicació obligatòria del TIL, just hi veuen una intenció d'arraconar l'ensenyament en català impedint el manteniment dels projectes d'immersió vigents fins ara.

Al marge d'això, consideren que l'elaboració del decret i la implantació es fa de manera precipitada, en plena etapa de retallades en els recursos materials i humans dels centres, de manera que pot repercutir molt negativament en el rendiment de l'alumnat en matèries no lingüístiques que s'imparteixin en llengua estrangera. Això es farà de manera generalitzada a tot l'alumnat i quan s'ha alertat que encara no hi ha prou docents amb competències per impartir en llengua estrangera.

El TIL es va aprovar fa just quatre mesos i el 20 de juny, coincidint amb la fi del curs escolar, la Conselleria ja va obligar els centres a presentar el seus projectes adaptats. Els docents asseguren que no han tingut el temps necessari per analitzar canvis de tal magnitud, ni tampoc per discutir-ho als respectius estaments i òrgans educatius.

On rau el conflicte normatiu?

En un primer moment, el Govern va deixar una escletxa a l'aplicació del TIL en el seu article 20, en què estableix que aquells centres que justificassin i argumentassin un projecte diferenciat del previst en el decret el podrien presentar, sempre que "es mantingui la impartició d'alguna àrea o matèria no lingüística en cadascuna de les llengües oficials i en la primera llengua estrangera", i es tingués el vot favorable de dues terceres parts del consell escolar. A l'article 20 s'acolliren els prop dels 150 centres als quals ara la Conselleria no accepta el projecte. Val a dir que una vintena d'aquests que s'havien d'adaptar al decret a través de l'article 20 veieren rebutjada la idea pels seus consells escolars.

Vista la intenció dels centres, i davant pressions polítiques, el secretari autonòmic d'Educació, Guillem Estarellas, aprovà unes instruccions per restringir la interpretació d'aquest article 20, més lax, amb l'objectiu d'impedir-ne l'aplicació i que els centres s'haguessin d'atendre al compliment estricte del TIL aquest curs mateix. I aquí rau el conflicte per què la qüestió ja és als tribunals. Els docents reaccionaren presentant un recurs d'alçada davant l'administració per exigir un aclariment sobre les instruccions, que no obtingué resposta, i finalment s'ha presentat un recurs contenciós considerant que les instruccions del secretari autonòmic no poden invalidar una norma de rang superior com és el TIL.

Els centres han mantingut els seus projectes en funció de l'article 20, mentre que la Conselleria, a través de la Inspecció Educativa, els ha anat rebutjant exigint-los una rectificació a partir de les instruccions del secretari autonòmic. El conflicte té bloquejat el sistema educatiu a un mes de l'inici del curs.